Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Com a homenatge al recent estrenat Premi Nobel de Literatura 2014, recobro avui la meva anàlisi literària de L’herba de les nits, de Patrick Modiano: En aquest món literari nostre, on (massa) sovint fa la impressió que les grans obres hagin de mesurar-se a pes, segons el nombre de les seves pàgines —la qual cosa…
Llegeix-ne més “Patrick Modiano, Premi Nobel de Literatura 2014: L’herba de les nits,” »
El mes de setembre de l’any passat, concloïa la meva anàlisi de Pistola, amb música de fons demanant-me quant temps ens caldria esperar la propera novel·la de Jonathan Lethem. Per fortuna, l’espera ha estat breu, i ja podem submergir-nos en la que és —tant des del punt de vista quantitatiu com, el que és més…
Llegeix-ne més “Els jardins de la dissidència, Jonathan Lethem” »
Si els llibres i altres expressions artístiques acostumessin a crear una addicció similar a la que provoquen el tabac, l’alcohol o els serials televisius, no hi ha dubte que el món que coneixem seria ben diferent —per no dir, amb tots els riscos que això comporta, millor; seria un lloc més culte i ric; i,…
Potser un dels grans dubtes que planteja la literatura és si ha d’acostar-nos a la realitat o defugir-la, si ha d’ésser evasió del món que ens envolta o immersió (i, en conseqüència, anàlisi) en ell. La ratlla que delimita ambdues possibilitats no és gens clara, tanmateix, atès que sovint un dels mitjans més eficaços d’afrontar…
En una lletra adreçada a l’escriptora Hortense Allart, el 22 de juny de 1847, George Sand afirmava amb molt de senderi que “Cap home, i cap dona, i cap existència no ofereixen a un artista apassionat pel seu art un subjecte executable en la seva realitat. […] [És] la simplicitat del públic vulgar la que…
Llegeix-ne més “Mai no sé què fer fora de casa, Neus Canyelles” »
Com bé comenta en Bernat Puigtobella, és més que possible que ara, tot just després de la Crónica de una muerte anunciada, quan El coronel no tiene quien les escriba y ja no pot Vivir para contarla, el gran autor colombià es converteixi en el més comprat —que no, ai las!, en el més llegit:…
Llegeix-ne més “La meva (modesta) brúixola literària per Sant Jordi” »
D’un temps ençà, tant a casa nostra (damià bardera, Adrià Pujol, Yannick Garcia…) com a fora (Ferdinand von Schirach, David Bezmozgis, Alice Munro, George Saunders, James Salter…), hi ha tot un conjunt d’autors que semblen haver-se proposat demostrar que potser el del conte pugui ésser definit com a gènere menor per la seva extensió però no pas per la seva qualitat. Es tracta…
Acostuma a succeir que de les literatures poc conegudes i, més encara, de les considerades exòtiques, com la japonesa, en coneixem un parell d’autors, editats profusament quan reben el Nobel —Yasunari Kawabata, l’any 1968 i Kenzaburo Oe, el 1994—, i poca cosa més. Tanmateix, a banda del sempre actual Yukio Mishima i de Haruki Murakami, un…
Llegeix-ne més “Manazuru. Una història d’amor, Hiromi Kawakami” »
Això és tot, James Salter Tot és no-res; no-res és tot En acarar-te amb les múltiples, il·limitades possibilitats d’enfocar una anàlisi literària —o artística, en general— el primer dubte que se’t (si més no, se’m) planteja és si és humanament factible definir l’indefinible, maldar per copsar amb paraules i catalogacions allò que es nega a…
A casa nostra —em refereixo a aquell territori extens que definia amb tanta exactitud en Josep Pla: «El meu país és aquell on, quan dic “Bon dia”, em responen “Sí, sembla que fa bon dia”— sembla que el gènere del conte estigui condemnat a progressar fent salts, en comptes de fer-ho de manera gradual i…
