Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
* La ciència és una partida d’escacs amb el caos. (© Antoni Vidal Ferrando, La ciutat de ningú, Editorial Meteora, 2016, pàg. 43) * No existeix res més hegemònic que els instints materns. (© Antoni Vidal Ferrando, La ciutat de ningú, Editorial Meteora, 2016, pàg. 47) * La cultura no és res o és un explosiu. (© Antoni…
Llegeix-ne més “Citacions literàries de La ciutat de ningú, Antoni Vidal Ferrando (2)” »
* Els viatges són balcons, jocs de mans. (© Antoni Vidal Ferrando, La ciutat de ningú, Editorial Meteora, 2016, pàg. 7) * El món es mou a base d’embolics i de subtítols. (© Antoni Vidal Ferrando, La ciutat de ningú, Editorial Meteora, 2016, pàg. 9) * No hi ha res més efectiu que la ira (© Antoni Vidal…
Llegeix-ne més “Citacions literàries de La ciutat de ningú, Antoni Vidal Ferrando (1)” »
De mare en tenim una sola Els qui hagin llegit —i gaudit— Els germans Burgess i, sobretot, Olive Kitteridge, segurament se sobtaran força, en endinsar-se en Em dic Lucy Barton (My Name Is Lucy Barton), la darrera novel·la d’Elisabeth Strout, publicada per Edicions de 1984 i traduïda per Ester Tallada. Se sorprendran per la gran…
El (segon) millor amic de l’home Les àvies, quan encara explicaven contes a la vora del foc, deien que “Qui no estima els animals mai es no podrà estimar les persones” i aquesta és una realitat obvia, que ben segur compartiran gairebé tots els que han tingut a casa seva algun animal de companyia, que…
Poesia seminal El títol d’aquesta meva anàlisi o visió —personal, intransferible, que es debat en un combat incert entre el seny i la rauxa— sobre Cala foc als ossos, el darrer poemari de Jaume C. Pons Alorda —embellit i il·luminat per un pròleg de Màrius Sampere i un epíleg de Lluís Calvo—, publicat per la…
El meridià de París, Lluís Calvo Alçant el vol El de l’assaig és un gènere que, potser per la seva condició d’ésser una mica una mena de calaix de sastre, on hi cap o hi pot cabre (quasi) tot, té poca predicació, a casa nostra; malgrat això, compta amb una colla, minoritària però colla, de…
La guerra de les salamandres, Karel Čapek Avançant enrere De vegades, quan algú defensa que som un país normal, i que no ens cal per res anar més enllà, atès que tenim una sobirania amplíssima, que no desenvolupem prou, potser podríem demanar-li: si és així, i centrant-nos en l’àmbit literari, per quina raó encara no…
Llegeix-ne més “La guerra de les salamandres, Karel Čapek” »
No hi ha murs infranquejables El primer que hauríem de fer quan una editorial —i, més encara, si és valenciana— decideix publicar un llibre de Manuel de Pedrolo és congratular-nos-en: per raons que seria llarg de relatar (i que ben poc tenen a veure amb criteris literaris, sinó més aviat mercadotècnics), l’any passat es va…
Es fa difícil, quan t’ho demanen, com si tu fossis el posseïdor d’alguna mena de pedra filosofal, respondre que és la literatura —o, més exactament, que la separa de l’escriptura convencional. Potser una de les aproximacions més vàlida és dir que és una manera de veure i de viure el món transformada —i transcendida— en…
Com a homenatge al recent estrenat Premi Nobel de Literatura 2014, recobro avui la meva anàlisi literària de L’herba de les nits, de Patrick Modiano: En aquest món literari nostre, on (massa) sovint fa la impressió que les grans obres hagin de mesurar-se a pes, segons el nombre de les seves pàgines —la qual cosa…
Llegeix-ne més “Patrick Modiano, Premi Nobel de Literatura 2014: L’herba de les nits,” »
