Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
La prosa de la vida, Joan-Carles Mèlich Mosaic heraclità Amb els llibres de filosofia succeeix, pam amunt, pam avall, el mateix que amb els de poesia: hi ha un bon nombre de lectors habituals que els descarten d’entrada, que no en volen saber res, en general per una mena de respecte sacramental que té molt…
Com a homenatge al recent estrenat Premi Nobel de Literatura 2014, recobro avui la meva anàlisi literària de L’herba de les nits, de Patrick Modiano: En aquest món literari nostre, on (massa) sovint fa la impressió que les grans obres hagin de mesurar-se a pes, segons el nombre de les seves pàgines —la qual cosa…
Llegeix més “Patrick Modiano, Premi Nobel de Literatura 2014: L’herba de les nits,” »
El mes de setembre de l’any passat, concloïa la meva anàlisi de Pistola, amb música de fons demanant-me quant temps ens caldria esperar la propera novel·la de Jonathan Lethem. Per fortuna, l’espera ha estat breu, i ja podem submergir-nos en la que és —tant des del punt de vista quantitatiu com, el que és més…
Llegeix més “Els jardins de la dissidència, Jonathan Lethem” »
Si els llibres i altres expressions artístiques acostumessin a crear una addicció similar a la que provoquen el tabac, l’alcohol o els serials televisius, no hi ha dubte que el món que coneixem seria ben diferent —per no dir, amb tots els riscos que això comporta, millor; seria un lloc més culte i ric; i,…
Germà gran, Lionel Shriver Potser un dels grans dubtes que planteja la literatura és si ha d’acostar-nos a la realitat o defugir-la, si ha d’ésser evasió del món que ens envolta o immersió (i, en conseqüència, anàlisi) en ell. La ratlla que delimita ambdues possibilitats no és gens clara, tanmateix, atès que sovint un dels…
En saber que l’article d’en Salvador Oliva Jo acuso ha estat el més llegit d’entre tots els que s’han publicat al Núvol sobre allò que hem convingut a anomenar el “cas Garolera”, em sacsegen dues sensacions contradictòries. La primera, l’alegria de comprovar que, en aquest món cloromormitzat nostre, encara hi pugui haver debats culturals que…
El fet que en Pau Vidal hagi escrit un article tan entenimentat sobre el debat als mitjans de comunicació que inicià Narcís Garolera als Marges i que fou replicat, segurament amb major contundència —gairebé bel·ligerància— que no caldria per l’habitualment assenyat Oriol Ponsatí-Murlà, em permet el luxe d’evitar controvèrsies innecessàries —i possible relliscades filològiques— i…
En una lletra adreçada a l’escriptora Hortense Allart, el 22 de juny de 1847, George Sand afirmava amb molt de senderi que “Cap home, i cap dona, i cap existència no ofereixen a un artista apassionat pel seu art un subjecte executable en la seva realitat. […] [És] la simplicitat del públic vulgar la que…
Llegeix més “Mai no sé què fer fora de casa, Neus Canyelles” »
Com bé comenta en Bernat Puigtobella, és més que possible que ara, tot just després de la Crónica de una muerte anunciada, quan El coronel no tiene quien les escriba y ja no pot Vivir para contarla, el gran autor colombià es converteixi en el més comprat —que no, ai las!, en el més llegit:…
Llegeix més “La meva (modesta) brúixola literària per Sant Jordi” »
D’un temps ençà, tant a casa nostra (damià bardera, Adrià Pujol, Yannick Garcia…) com a fora (Ferdinand von Schirach, David Bezmozgis, Alice Munro, George Saunders, James Salter…), hi ha tot un conjunt d’autors que semblen haver-se proposat demostrar que potser el del conte pugui ésser definit com a gènere menor per la seva extensió però no pas per la seva qualitat. Es tracta…
