Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Riu brogent (I), Antoni Clapés Llum en(tre) els silencis Potser m’erro —més encara: segurament m’erro; és clar que només ens podem errar els que ens arrisquem, els que tenim clar (i ho demostrem) que la nostra tasca analítica consisteix, precisament, en acceptar la possibilitat (certa) d’errar-nos; en dir el que pensem, el que veiem— però…
Llegeix-ne més “Riu brogent (I), Antoni Clapés, AdiA Edicions, Calonge, 2021” »
Els ulls (II), Margarita Ballester L’ànima (molt) ben soterrada L’altre dia, en el meu primer apunt sobre Els ulls, de Margarita Ballester, publicat dins el recull Després de la pluja, Cafè Central / Eumo Editorial, 2018, —un poemari tan bell, tan profund, tan inexhaurible, que ofereix tantes lectures que m’ha estat (del tot) impossible dedicar-li…
Els ulls, Margarita Ballester Murs de pedres seques La majoria, quan morirem, deixarem —en el millor dels casos— una làpida al nostre darrere. Una freda, glacial, impersonalitzada làpida. Amb un simple epitafi: «Aquí jau Xavier Serrahima, que va fer tot el que va poder —i podia ben poc». Margarita Ballester, en canvi, quan li arribi…
Llegeix-ne més “Els ulls, Margarita Ballester, Cafè Central / Eumo Editorial, 2018” »
El meu cap és fort allà on l’altra dansa, Martine Audet Perplexitat creativa Si volem tenir alguna possibilitat d’(intentar) parlar d’un llibre de poemes com El meu cap és fort allà on l’altra dansa, (Ma tête est forte de celle qui danse), de Martine Audet, Cafè Central / Eumo Editorial, 2020, el primer que hem…
Novenaris, Remo Fasani / Quadern de verdor, Philippe Jaccottet La natura (ens) parla La poesia és —o, més aviat, hauria d’ésser, car sovint hi ha autors i autores que sembla que ho oblidin i es quedin en la part formal; que vulguin més enlluernar que no pas (assajar de) transmetre o comunicar— un diàleg entre…
Llegeix-ne més “Novenaris, Remo Fasani / Quadern de verdor, Philippe Jaccottet, AdiA, 2020-2021” »
L’entretien des muses. Chroniques de poésie, Philippe Jaccottet Mirar la poesia Per poder dir que Philippe Jaccotet és un dels més grans poetes europeus dels darrers cent anys tan sols cal haver-lo llegit. Els seus llibres de poemes, esplèndidament traduïts al català per l’Antoni Clapés, parlen, amb poques i molt ben escollides paraules, per ell….
Llegeix-ne més “L’entretien des muses. Chroniques de poésie, Philippe Jaccottet, Gallimard, 1968” »
L’infant i la mort, Margarita Ballester Veure per viure (més) Segons el meu punt de vista, el que distingeix els artistes dels artesans no és —o no és, només— el major o menor grau de domini de la tècnica que posseeixin sinó, sobretot la necessitat expressiva. Així com crec que és pot ésser artista i…
Llegeix-ne més “L’infant i la mort, Margarita Ballester, Cafè Central / Eumo Editorial, 2018” »
Clars, aquest matí, són els teus records, Antoni Clapés En el no-res, tot; en el tot, no-res El primer que em cal dir —advertir, més aviat— és que provar de parlar amb una mica de criteri d’una obra com Clars, aquest matí, són els teus records, d’Antoni Clapés, LaBreu Edicions, 2020, és poc més que…
Llegeix-ne més “Clars, aquest matí, són els teus records, Antoni Clapés, LaBreu Edicions, 2020” »
El mundo roto. Tres epistolarios románticos, Lord Byron, John Keats, Mary & Percy Shelley Cartas de amor y muerte No creo que haya mucha duda de que leer su correspondencia sea una de las opciones más adecuadas que tenemos para acercarnos a los grandes autores, de poderlos conocer de una manera más directa y, sobre…
El mundo roto. Tres epistolarios románticos, Lord Byron, John Keats, Mary & Percy Shelley Cartes d’amor i de mort No crec que hi hagi gaire dubte que llegir la seva correspondència sigui una de les opcions més adients que tenim d’acostar-nos als grans autors, de poder-los conèixer d’una manera més directa i, sobretot, més autèntica….
