Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Triar sempre suposa trair. I més encara quan resulta materialment impossible llegir tots els llibres que es publiquen a Catalunya en un any. Ni tots els col·laboradors del Núvol plegats no ho aconseguiríem, si ens dediquéssim només a la literatura. És per això que qualsevol tria ha d’ésser, per força, limitada; i, en conseqüència, no…
Llegeix-ne més “Els llibres del 2014, una tria (personal)” »
* La vida camina de puntetes sobre un camp de mines. (© Siri Hustvedt, El món resplendent, Editorial Anagrama 2014, pàg. 19) * El que diem no ens converteix en el que som. Més sovint és el que queda per dir. (© Siri Hustvedt, El món resplendent, Editorial Anagrama 2014, pàg. 58) * El ramat és…
Llegeix-ne més “Citacions literàries d’El món resplendent, Siri Hustvedt” »
* Les perspectives de felicitat ja són felicitat. (© Maria-Mercè Marçal, El senyal de la pèrdua, Edicions Empúries 2014, pàg. 23) * El conflicte ha estat, per a mi, sovint, sinònim de vida. (© Maria-Mercè Marçal, El senyal de la pèrdua, Edicions Empúries 2014, pàg. 42) * La vida: pura contaminació d’allò imperfecte, inexacte, esmunyedís,…
Llegeix-ne més “Citacions literàries d’El senyal de la pèrdua, Maria-Mercè Marçal” »
Les lletres catalanes al Liceu Enguany la Nit de Santa Llúcia se celebra al Liceu, que ens rep amb la seva habitual grandiloqüència, lluint una bandera espanyola que fa patent que no és tan perillós qui colonitza com qui es deixa colonitzar. Com més m’hi acosto i més van augmentant els vestits negres de preu…
Jo sóc la màscara En general, parlar de llibres escrits per dones i llibres escrits per homes és tan absurd com ho podria ésser parlar de llibres escrits a Berga i llibres escrits a Manresa: per bé que poden posseir alguns punts distintius, no tenen per se prou entitat com per a diferenciar-los de manera…
M’hauràs, però no em venceràs Tot i que aquest no sigui probablement l’àgora més adient on fer-ho, es podria discutir força sobre la conveniència o l’oportunitat de publicar obres o escrits que els autors van deixar inèdits abans de morir, sobretot quan la seva darrera voluntat fou que no es publiquessin. A casa nostra tenim…
Llegeix-ne més “El senyal de la pèrdua, Maria-Mercè Marçal” »
* Els anys creen vincles. (© Jordi Coca, El diable i l’home just, Galaxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 20) * Prefereixo mil vegades la vida falsa a la real, que sempre és desordenada i arbitrària. (© Jordi Coca, El diable i l’home just, Galaxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2014, pàg. 22)…
* Tot el que és bo, i el que és dolent també, al final s’acaba. (© Jorge Amado, Gabriela, clau i canyella, Edicions 62, 2014, pàg. 105) * Tudo que é bom, tudo que é ruim, também termina por acabar. (© Jorge Amado, Gabriela, cravo e canela ) * L’amor és la millor i la…
Llegeix-ne més “Citacions literàries de Gabriela, clau i canyella, Jorge Amado” »
L’infern (no sempre) són els altres Escriure una novel·la epistolar suposa per a qualsevol autor exigir-se un esforç suplementari, ja que implica una tasca molt àrdua aconseguir, al mateix temps, explicar allò que es vol explicar i fer-ho mitjançant cartes que semblin versemblants, que no facin la impressió d’estar forçades o adaptades a les necessitats…
* De cada fet s’aprèn sempre alguna lliçó. (© Jorge Amado, Els vells mariners, Edicions Proa, 2014, pàg. 25) * Existam sempre, em cada fato, lições a aprender. (© Jorge Amado, Os velhos marinheiros) * Qui ha viscut molt és així: qualsevol fet, paisatge o cara li recorda quelcom del passat. (© Jorge Amado, Els…
Llegeix-ne més “Citacions literàries d’Els vells mariners, Jorge Amado” »