Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
En un article anterior comentàrem la veritable aportació de La Vanguardia a la llengua catalana en els seus 130 anys d’història. Una aportació tan magnífica i tan magnànima com les que realitzen habitualment el Tribunal Constitucional i Suprem espanyols! Si d’ells haguera depès, ja faria temps que no parlaríem el català… ni en la intimitat!…
Llegeix-ne més “La Vanguardia i el català” »
En aquest món paradoxal on vivim, aquells que dediquem encara una part del nostre temps lliure a la lectura, i més si ho fem en el format tradicional de paper, acabarem essent tan extravagants i minoritaris com els amants de la columbofília o els polítics que es preocupen per l’abstenció més enllà de l’endemà de…
Llegeix-ne més “Què hem de llegir?” »
Per poc que hom s’ho miri amb objectivitat, i tractant de no fer consideracions interessades, cal reconèixer que resulta quasi impossible entendre quin ha estat el motiu que ha dut al Tribunal Suprem espanyol a prohibir la inscripció de la formació abertzale SORTU al registre de partits polítics. Amb major raó, encara, si tenim en…
Llegeix-ne més “Llei de Partits o llei de l’embut?” »
The Minority Report és un relat curt de ciència-ficció publicat el 1956 per Philip K. Dick —i convertit en pel·lícula l’any 2002 per Steven Spielberg— on es presenta una futura policia, anomenada PreCrim, que deté i empresona als sospitosos de manera preventiva abans que puguin tenir ocasió de cometre cap fet delictiu. I ho fan…
Llegeix-ne més “Sortu: Minority Report 2011” »
Mercè Rodoreda, Cartes a l’Anna Murià 1939-1956 Abans de començar, cal que advertim que no som gens ni mica partidaris de la segregació de persones per raons de gènere, ans al contrari. I si no ho som en general —i menys encara en l’àmbit educatiu, on és contraproduent tant des del punt de vista social…
Llegeix-ne més “Mercè Rodoreda, Cartes a l’Anna Murià 1939-1956” »
La decisió de publicar La Vanguardia també en català ha estat, sens dubte, una des les notícies culturals més importants dels darrers temps. I diem “una” perquè entenem que aquesta seva sobtada mostra d’estimació pel país amenaça amb obscurir i deixar en segon pla una notícia encara més rellevant: l’aparició d’Ara, un nou diari català…
Llegeix-ne més “La Vanguardia catalana” »
Kawabata-Mishima, Correspondance Així que acabem de llegir un recull de correspondència entre dos autors importants no podem evitar de demanar-nos: què succeirà en el futur, amb aquest tipus d’obres? Considerant que la correspondència convencional ha pràcticament desaparegut, essent substituïda, en el millor dels casos, per la telemàtica, podem confiar que tant el emissors com els…
Llegeix-ne més “Kawabata-Mishima, Correspondance” »
El 10 de març del 1959, en saber que el regim Xinès pretenia obligar al Dalai Lama a traslladar-se a Beijing, i tement el perills que aquest viatge forçat podia suposar per a la seva salut, uns 30.000 tibetans decidiren envoltar, com una marea humana, el Palau Norbulinka per evitar que el seu líder espiritual…
Llegeix-ne més “Solidaritat amb el Tibet” »
La foscor visible, William Styron Un dels trets que caracteritza —si més no, pot caracteritzar— els grans, grans, grans, artistes és el de la seva multidisciplinarietat: la seva capacitat de destacar en més d’un àmbit artístic o cultural. Els exemples dels renaixentistes Leonardo da Vinci i Michelangelo Buonarroti no poden ésser més evidents: la seva…
Llegeix-ne més “La foscor visible, William Styron” »
El concepte coherència política s’ha guanyat amb escreix el dret d’aparèixer en qualsevol diccionari com a exemple del terme oxímoron! Fins a un extrem tal que bé podríem assegurar que els partits polítics únicament es mostren coherents en la seva permanent incoherència. O bé s’és coherent o bé s’és una formació política. Cal escollir. I,…
Llegeix-ne més “El dret a no decidir” »
