Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Una casa a Florència, W. Somerset Maugham Si hi ha alguna maledicció bíblica que no hagi perdut ni perdrà mai la seva vigència és, sens dubte, la del paradís perdut: et guanyaràs el pa amb la suor del teu front. Una maledicció que la immensa majoria dels mortals entenem de manera immediata perquè forma part…
Llegeix-ne més “Una casa a Florència, W. Somerset Maugham” »
Res més confortador que comprovar com el Parlament defensa la dignitat —tan sovint ultratjada— del nostre país. Quin goig i, sobretot, quina gran tranquil·litat, suposa tenir l’absoluta garantia que els nostres representants polítics són plenament conscients de la seva responsabilitat institucional, que saben mantenir enlairada la flama immarcescible del nostre honor, d’allò que som i…
Llegeix-ne més “Quan convé reclamem cadenes” »
El principi fonamental de la justícia de qualsevol sistema que pretengui definir-se com a democràtic —i més encara quan vol aixoplugar-se sota l’etiqueta de “social i de dret”— és el de la presumpció d’innocència. Aquella vella idea, de caràcter universal i sense excepcions (erga omnes), que garanteix que qualsevol persona és innocent fins que un…
Llegeix-ne més “Presumpció d'innocència” »
Correspondance, Charles Baudelaire Abans de res, cal que advertim que no formem pas part d’aquells que consideren que per entendre i interpretar millor la poesia — i, en general l’obra literària o artística— d’un autor resulta essencial conèixer la seva biografia. En realitat, som més aviat partidaris de la opinió contrària: per entrar en contacte…
Llegeix-ne més “Correspondance, Baudelaire, Gallimard, 2000” »
El nostre és, sens dubte, un país estrany, ben estrany. I no tan sols pel fet, ja prou paradoxal, que siguem un país que ni país no som… Ho és, sobretot, pel fet d’haver perdut aquell element essencial que caracteritza —o hauria de caracteritzar— els països: la nostra dignitat. Una dignitat que hauria de dur-nos…
Llegeix-ne més “La dignitat a la butxaca” »
La nit de Nadal, Nikolai Gógol La gran —gran, gran, immensa— literatura russa del segle XIX és, segurament un dels més increïbles miracles culturals i artístics de la història de la humanitat. Un d’aquells extraordinaris miracles que resulta molt difícil, si no impossible, d’explicar. Tot d’una, per una atzarosa conjunció de circumstàncies que ni tan…
Llegeix-ne més “La nit de Nadal, Nikolai Gógol, Edicions de l’Albí” »
Començàvem un article anterior indicant que la justícia colonial és aquella que instaura un imperi en les seves terres conquerides per tal d’assegurar-ne una total i completa submissió i assimilació. I exposàvem que l’estat espanyol l’ha aplicada a Catalunya amb una eficàcia radical, que tant de bo hagués esmerçat en d’altres quefers. L’última mostra de…
Llegeix-ne més “Justícia colonial i II” »
