Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
«The Paris Review», Entrevistas, Vol. I (1953-1983) A llegir em convides En general, els escriptors —com tots els artistes— tenen més aviat poca predisposició a parlar de la seva obra. Prefereixen que sigui aquesta la que parli per ells. La que digui el que ha de dir per ells. El que no sabrien dir si…
Llegeix-ne més “«The Paris Review», Entrevistas, Vol. I (1953-1983)” »
L’infant i la mort, Margarita Ballester Veure per viure (més) Segons el meu punt de vista, el que distingeix els artistes dels artesans no és —o no és, només— el major o menor grau de domini de la tècnica que posseeixin sinó, sobretot la necessitat expressiva. Així com crec que és pot ésser artista i…
Llegeix-ne més “L’infant i la mort, Margarita Ballester, Cafè Central / Eumo Editorial, 2018” »
Premis literaris: els lectors Tal i com em vaig comprometre ahir, acabaré aquests tres meus articles dedicats als premis literaris parlant dels lectors literaris. Suposo que, abans de res, em cal intentar aclarir a què —i a qui— em refereixo, quan parlo de lectors de premis literaris, atès que és molt probable que la majoria…
Premis literaris: els jurats Parlava, ahir, com a resposta a un escrit de l’amic Sebastià Bennasar, dels premis literaris que es deixen deserts. Avui, com a continuació, em referiré als membres del jurat. En el seu article —que us recomano que llegiu de cap a peus i a poc a poc, i que, en acabat,…
Premis literaris deserts: una eina (possiblement) necessària Comentava ahir l’amic Sebastià Bennasar al seu bloc que deixar un premi literari suposa una perversió del sistema. Entre d’altres raons, argüia que “deixar un premi desert és disminuir els pocs recursos que poden obtenir els creadors per les seves obres”. I, des d’aquest punt de vista, li…
Llegeix-ne més “Premis literaris (I): els deserts, una eina (possiblement) necessària” »
Mares i fills, Theodor Kallifatides Viatge a la mare pàtria Massa sovint ens limitem a tenir en compte i a llegir les literatures que tenim més a prop o les més reconegudes, deixant de banda les altres, com si no mereixessin el nostre interès. Com si gairebé no pagués la pena dedicar-hi la nostra atenció….
Llegeix-ne més “Mares i fills, Theodor Kallifatides, Galaxia Gutenberg, 2020” »
