Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
El batec de les pedres, Antoni Vidal Ferrando Ja no hi ha apatxes, l’amor perviu La poesia —com tot l’art autèntic— sorgeix, indeturable, d’un crit interior, d’una invencible necessitat espiritual, que reclama fer-se sentir, que recorre a les (sempre insuficients) paraules per exterioritar-se, per donar-se a conèixer, per evitar restat reclosa al més dedins de…
Llegeix-ne més “El batec de les pedres, Antoni Vidal Ferrando” »
* La vida es curta i la mort llarga. (© Nikos Kazantzakis, El crist de nou crucificat, Club Editor, 2018, © traducció Joan Sales / Pau Sabaté, pàg. 9) * La vida es poca y la muerte mucha. (© Nikos Kazantzakis, Cristo de nuevo crucificado, Editorial Acantilado, 2018, © traducción Selma Ancira, pág. 10) * L’home és una màquina delicada que…
Llegeix-ne més “Citacions literàries d'El crist de nou crucificat, Nikos Kazantzakis” »
L’engolida dels engolits, Réjean Ducharme Només puc (i vull) ésser qui sóc De vegades, poques, per desgràcia —i més en aquests temps líquids, on el consum s’ha convertit en la raó d’ésser i la majoria de les editorials semblen estar més pendents de les llistes de vendes que de bastir un catàleg que representi els…
Llegeix-ne més “L’engolida dels engolits, Réjean Ducharme” »
Detectar el tumor (o, quan l’astrònom assenyala la lluna, alguns miren el dit): el cas Marina Porras Abans d’entrar —imprudentment: qui em demana, a mi, posar-me en camisa d’onze vares?; potser la idea (ximple) que un país, sigui o no independent, sense cultura no és més que una ombra xinesa de país (mal) pintada de…
Instant, Wisława Szymborska L’art (i el do) de la paraula senzilla En poesia, la distinció entre trobar clus i trobar lleu és tan antiga i alhora tan evident que fins i tot arriba a fer una mica de mandra de parlar-ne, sobretot quan hi ha qui prefereix decantar-se pel primer no tant per raons de…
El crist de nou crucificat, Nikos Kazantzakis Ajuda’t i Déu t’ajudarà Que els autors i els artistes creen des del cor i impulsats pels seus esperits és —o, més aviat, hauria d’ésser— una evidència: les seves obres no tan sols fugen (i defugen) les normes, les receptes i les modes sinó que sorgeixen directament del…
Llegeix-ne més “El crist de nou crucificat, Nikos Kazantzakis” »
Boscana, Laia Llobera Bastim el món, fem-lo (ben) nostre Segurament, una de les manera de distingir els poemaris dels simples reculls de poesia —que de tot hi ha, en la generosa vinya del senyor de la poesia catalana, des de raïm de primera qualitat fins a raïm premsat i repremsat, i no sempre disposem dels…
