A l’ombra de les noies en flor I, Marcel Proust Les grans obres literàries, les grans de veritat, acostumen a intimidar. Entre d’altres, per un
Mes: maig de 2012
Espanya contemporània (1814-1953), Vicens Vives
A Pudd’nhead Wilson and Other Tales, Mark Twain afirmava que “la veritable tinta amb què s’escriu la història és amb el simple fluït dels prejudicis”
Xenofòbia a Catalunya, Xavier Rius i Sant
Tal i com explicitava una faula d’Isop, quan existeix una situació social conflictiva o potencialment conflictiva el problema fonamental no rau tant en saber veure-la
#novullpagar
Al Cèsar el que és del Cèsar: segurament la campanya de #novullpagar no es podria entendre ni hauria obtingut la repercussió ni l’èxit que ha
Retallades obligatòries
Artur Mas —aquest gran home que de bon matí es desperta independentista convençut; després d’esmorzar, esdevé realista convençut; al migdia, autonomista convençut; i al vespre,
El pas per la vida al meu país, Llibert Cuatrecasas
Si l’autobiogràfic —i el memorialístic en general— és un dels gèneres literaris més arriscats és perquè, tot i reflectint-hi alhora el seu temps, el subjecte,
El naixement de la tragèdia, Friedrich Nietzsche
El naixement de la tragèdia, Friedrich Nietzsche A Mila, la protagonista de Solitud, de Caterina Albert, tan sols el contacte amb els aires nets i
Els papers pòstums del Club Pickwick, Charles Dickens
Ja ens temíem que aquest país petit nostre, escanyat per la doble plaga de la crisi i el colonialisme —que han acabat convertint la cultura
Quan la seguretat genera inseguretat
Per desgràcia, ja ens hem avesat a llevar-nos cada matí i esperar, fins i tot abans que puguem alçar les persianes, que el govern espanyol