Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
A l’ombra de les noies en flor I, Marcel Proust Les grans obres literàries, les grans de veritat, acostumen a intimidar. Entre d’altres, per un motiu essencial, pel mal hàbit d’associar obra mestra amb lectura obligatòria. És per això que, abans de submergir en el goig de llegir, ens cal alliberar-nos del llast insuperable d’aquesta…
Llegeix-ne més “A l’ombra de les noies en flor I, Marcel Proust” »
A Pudd’nhead Wilson and Other Tales, Mark Twain afirmava que “la veritable tinta amb què s’escriu la història és amb el simple fluït dels prejudicis” (“The very ink with which all history is written is merely fluid prejudice”). Tanmateix, per més que, en general, la seva màxima sigui certa, alguns historiadors han estat capaços de situar-se…
Llegeix-ne més “Espanya contemporània (1814-1953), Vicens Vives” »
Tal i com explicitava una faula d’Isop, quan existeix una situació social conflictiva o potencialment conflictiva el problema fonamental no rau tant en saber veure-la i diagnosticar-la, sinó, sobretot, acarar-la amb coratge i decisió, tenint ben clar qui posarà el cascavell al gat. Més que no pas paraules, són necessaris els fets. Però, és clar,…
Llegeix-ne més “Xenofòbia a Catalunya, Xavier Rius i Sant” »
Al Cèsar el que és del Cèsar: segurament la campanya de #novullpagar no es podria entendre ni hauria obtingut la repercussió ni l’èxit que ha obtingut sense l’existència prèvia del moviment dels indignats. Per més que n’existeixin precedents històrics —el més cèlebre dels quals la Vaga dels Tramvies del 1951— resulta difícil imaginar que aquest…
Llegeix-ne més “#novullpagar” »
Artur Mas —aquest gran home que de bon matí es desperta independentista convençut; després d’esmorzar, esdevé realista convençut; al migdia, autonomista convençut; i al vespre, regionalista convençut— ens explicà dimarts que el seu govern es veia obligat a dur a terme tot un seguit de noves retallades, per un import total d’uns 1.500 milions d’euros….
Llegeix-ne més “Retallades obligatòries” »
Si l’autobiogràfic —i el memorialístic en general— és un dels gèneres literaris més arriscats és perquè, tot i reflectint-hi alhora el seu temps, el subjecte, esdevingut també objecte, està condemnat constantment a cavalcar l’abisme que separa el narcisisme de la immodèstia. Ho expressava amb claredat Carner-Ribalta en les seves Memòries: “[Espero] que aquesta compilació de…
Llegeix-ne més “El pas per la vida al meu país, Llibert Cuatrecasas” »
A Mila, la protagonista de Solitud, de Caterina Albert, tan sols el contacte amb els aires nets i purificadors de les alçades li permetrà alliberar-se de les convencions que l’engavanyen, per deixar al seu dessota el llast d’una cultura judeocristiana que la sotmet a d’altres que li són molt inferiors i no li permeten desenvolupar-se…
Llegeix-ne més “El naixement de la tragèdia, Friedrich Nietzsche” »
Ja ens temíem que aquest país petit nostre, escanyat per la doble plaga de la crisi i el colonialisme —que han acabat convertint la cultura en el més prescindible dels luxes— balafiés l’oportunitat de celebrar com cal el segon centenari del naixement d’un dels més grans novel·listes de la història, quan, tot d’una s’ha produït…
Llegeix-ne més “Els papers pòstums del Club Pickwick, Charles Dickens” »
Per desgràcia, ja ens hem avesat a llevar-nos cada matí i esperar, fins i tot abans que puguem alçar les persianes, que el govern espanyol o el català ens donin el bon dia anunciant-nos una nova retallada. Retallada que afectarà, no cal dir-ho, els sectors i serveis públics. Ho manifestà prou palesament l’ínclit Mariano Rajoy:…
Llegeix-ne més “Quan la seguretat genera inseguretat” »