Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Els meus llibres del 2016 No cal(dri)a dir que fer una llista dels «Millors llibres de l’any» és impossible. Per fer-la, hauria d’haver llegit tots els que s’han publicat l’any 2016, i això, si tenim en compte la quantitat, desmesurada, que arriben cada setmana a les llibreries, no seria capaç de fer-ho ni Matusalem en…
El (segon) millor amic de l’home Les àvies, quan encara explicaven contes a la vora del foc, deien que “Qui no estima els animals mai es no podrà estimar les persones” i aquesta és una realitat obvia, que ben segur compartiran gairebé tots els que han tingut a casa seva algun animal de companyia, que…
(Auto)retrat de l’artista tardorenc A Contre Sainte-Beuve Marcel Proust defensava —i jo, modestament, ho comparteixo— que per llegir (i per assaborir, per entendre) qualsevol obra literària no ens cal per a res conèixer la vida de l’autor, atès que qualsevol creació artística ha d’ésser autosuficient, ha d’ésser vàlida per ella mateixa, que, en tot cas,…
L’art d’enlairar-se Una frase feta catalana afirma que «Al pot petit hi ha la bona confitura», però com que no hi ha sí sense no, a algú se li acudí afegir-hi una continuació —«… però també el verí!»— que, en principi, sembla incompatible, però que, potser, no és més que una, molt assenyada, mostra de…
Llegeix-ne més “Breus notes sobre literatura-Bloom, Gonçalo M. Tavares” »
Tempus fugit, poesis manent Un dels més grans avantatges del gènere poètic és la seva diversitat, l’absència de recepta que la caracteritza, la qual cosa permet que n’hi pugui haver per a tothom. O el que és el mateix, que aquells que no dubten en afirmar —amb un deix d’orgull a la veu que mai…
Migajas filosóficas, El concepto de la angustia, Prólogos, Søren Kierkegaard Escola de pensament Tot i que les afirmacions (més o menys) categòriques acostumen a resultar arriscades, crec que no m’erro (gaire) si afirmo que per a la major part dels lectors interessats en el pensament —i hi incloc una part gens menyspreable dels amants de…
Llegeix-ne més “Migajas filosóficas, El concepto de la angustia, Prólogos, Søren Kierkegaard” »
Més amunt que les flames, Louise Dupré La dansa de la mort i de la vida Una pregunta que et repeteixen sovint els que no en llegeixen —ni tenen, en general, interès en llegir-ne— és «Per què serveix, la poesia?». Una pregunta que, plantejada així, crec que únicament pot ésser resposta d’una manera: «Servir, no…
La poesia quebequesa i la catalana s’agermanen a Terrassa Antoni Clapés torna a la Llibreria la Temerària, de Terrassa, pocs dies després d’haver-hi estat, en aquesta ocasió, per presentar un llibre de poemes tan bell com estremidor, Més amunt que les flames (Plus haut que les flammes), Cafè Central / Eumo Editorial, de la poetessa…
Llegeix-ne més “Presentació de Més amunt que les flames, de Louise Dupré” »
