Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Segurament a causa de la meva desconeixença de la ciència econòmica —i no diguem de l’enginyeria financera— no he entès fins fa quatre dies quin era el sentit i la finalitat de les ajudes governamentals que tan generosament van rebre les entitats bancàries. Indocte com sóc en aquesta ignota matèria pensava que hauria estat preferible…
Amb la seva celeritat i perspicàcia acostumada, el govern espanyol es va assabentar de l’existència de la crisi econòmica quan en tenia constància fins la darrera tribu desconeguda de l’Amazònia. Tanmateix, ho compensà sobradament prenent les decisions més encertades i eficaces que podien imaginar-se… Mentre d’altres països europeus, més primaris i irreflexius, com Alemanya i…
Cada vegada que s’acosta un nou període electoral sembla que entrem en un temps sense temps on tot s’hi val. Fins i tot celebrar una mena de carnestoltes escolar fora d’hora… Una situació que els terrassencs i terrassenques vam poder viure de ben a prop divendres passat. Vam ésser beneïts amb la visita de l’Honorable…
Durant els anys en que CiU fou al capdavant del Govern una de les crítiques que rebia més sovint per part de l’oposició era l’excessiu relleu i representació que es conferia a Unió Democràtica, en relació al seu teòric pes específic dins de la coalició. Els socialistes sobretot, consideraven que estava sobrerepresentada i gaudia d’unes…
Malauradament, sembla que només hi hagi una manera que la literatura ocupi la primera pàgina dels diaris o centri els noticiaris televisius: que es produeixi la mort d’un autor reconegut. Llavors sí, quan s’esdevé l’òbit d’un creador consagrat els mitjans de comunicació li dediquen les seves portades. En un sol dia més atenció de la…
Com algú amb dos dits de seny pot negar que just ara és el moment de les vegueries? Segurament en molts anys no tornarem a gaudir de cap altre situació tan propícia, econòmicament, social i política. Si no aprofitem aquests anys de plenitud, afavorits pel Govern més sòlid, coherent i unit que mai hagi guiat…
Una volta deixat enrere el tast agredolç de La casa de les belles adormides la lògica literària —si se’m permet l’ús arriscat d’aquest oxímoron: en realitat cap obra narrativa accepta cap altra lògica que no sigui la seva pròpia…— semblava que m’havia d’empènyer a llegir la novel·la que havia inspirat, molts anys després. Encara que…
Llegeix-ne més “Memoria de mis putas tristes, Gabriel García Márquez” »
La casa de les belles adormides, Kawabata Quan el plaer de la lectura i la descoberta ens du a tastar obres i autors nous en qualsevol racó a voltes ens pot esperar una sorpresa. En ocasions, la sorpresa és de caire negatiu i és preferible no fer-ne cap esment. En d’altres, menys habituals, no pot…
Llegeix-ne més “La casa de les belles adormides, Kawabata” »
D’un temps ençà, diversos baròmetres d’opinió han posat de manifest la creixent desconfiança que la major part de la població sent per la política i, sobretot, per la classe política que la representa. Un descontentament i un desencant que, de manera aparentment paradoxal, ha augmentat progressivament a mesura que la democràcia anava consolidant-se. Un descrèdit…
