Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Si governar és, per damunt de tot, decidir, encara ho és més en èpoques de crisis. En l’estat actual de les finances de la Generalitat, ara per ara governar —a banda de patir— és (maldar per) sobreviure. Sobreviure a l’ofec asfixiant al qual l’estat espanyol sotmet a Catalunya. No es tracta, ja, d’administrar pocs recursos,…
En una sola persona, John Irving Quan hom considera que una obra és autobiogràfica en general es deu a dos motius: o a la rutina, comodíssima, que afirma que la major part de les novel·les tenen un elevat component autobiogràfic; o a l’enlluernament —gairebé en podríem dir estupor— que provoca la sensació de versemblança, de…
Quan ja fa massa temps que la literatura i el màrqueting es confonen —de fet, que la (teòrica) literatura ha esdevingut màrqueting— i que és més important que l’autor sigui conegut que no pas que tingui coses a dir (i sàpiga com dir-les: cal no oblidar mai que en literatura el què i el com…
Arran de la polèmica que provocà Elisa Díez amb la seva crítica sobre La dona vinguda del futur, de Marc Rosich i Guille Milkyway, el dramaturg Guillem Clua ha aprofitat l’oportunitat que li posaven en safata per a qüestionar si les crítiques dolentes són o no positives. Contundentment, afirma: “Oblideu-vos doncs d’una vegada que la…
* De la mateixa manera que el destí d’algunes generacions és ser destruïdes per la guerra, sembla que l’actual és ser aixafada pels polítics. (© J.M. Coetzee, Escenes de la vida a províncies, Edicions 62 2012, pàg. 321) * Per a què serveixen els llibres si no és per canviar de vida . (© J.M. Coetzee, Escenes de la…
Per a un llibre del gènere fantàstic, podríem imaginar una presentació més encoratjadora i atraient que donar a conèixer la seva gènesi quasi miraculosa? Que explicar, com ho fa la seva editora en la seva nota de colenda, que “La novel·la que acabes de llegir és un d’aquells originals que ens arriben per email i…
Llegeix-ne més “El Jove Nathaniel Hathorne, de Víctor Sabaté” »
Viatge d’un moribund, Joan Sales En la presentació que en féu a l’Ateneu, Sam Abrams afirmà que Viatge d’un moribund, de Joan Sales, Club Editor, gener del 2013, és un llibre “d’una gran excel·lència artística, […] [que] comença d’una manera potser discreta i va guanyant en pes i intensitat”. En veritat, el que ens ofereixen les primerenques composicions poètiques…
Atès que fa quasi tres-cents anys que ens anem trobant la mateixa pedra espanyola al bell mig del camí, segurament els catalans i catalanes sabem millor que ningú que la història és cíclica, però si en teníem algun dubte A l’atac!, Grans batalles de la història antiga d’Europa i el Pròxim Orient, de Borja Antela-Bernárdez…
Feu que esmorzin, dinin i sopin sempre sols (i, si pot ésser, amb el televisor engegat): no fos cas que s’acostumessin a explicar-vos les seves coses. Porteu-los a l’escola (i a tot arreu) sempre en cotxe: no fos cas que s’acostumessin a caminar i a mantenir-se en forma. Digueu-los mentides o mitges mentides cada vegada…
Llegeix-ne més “Nou decàleg per a criar nois i noies socialment adaptats” »
