Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Hi ha llibres que, atrafegats com anem al llarg de l’any —més aviat, del curs: a efectes pràctics als anys, en realitat comencen al setembre, no al gener— els anem deixant a la lleixes per llegir-los a l’estiu. En arribar les vacances, com que la primera, ineludible, necessitat és la de descansar, sovint els posposem,…
Llegeix-ne més “Recomanacions literàries per aquest estiu” »
De la pau i del combat, Josep Pou i Pagès Cultiu interior Parlar de la literatura catalana a l’exili vol dir parlar d’una magnífica oportunitat perduda, de la millor i més preparada que les lletres i el pensament català havien tingut mai escapçada no tan sols per la guerra, sinó, sobretot per la voluntat de…
Llegeix-ne més “De la pau i del combat, Josep Pou i Pagès” »
Literatura, estética y nihilismo, Hans Blumenberg Reflexions sobre literatura Com més s’amplia el camp dels coneixements, i a mesura que les ciències es van fent més i més específiques i els especialistes es centren en una petita, a vegades, petitíssima, branca del saber, sembla que oblidem com n’arriben a estar d’interelacionades, totes; i no sols…
Llegeix-ne més “Literatura, estética y nihilismo, Hans Blumenberg” »
Ètica nicomaquea, Aristòtil Pensar ens fa (més) humans Cada vegada sembla més clar que aquells que ens governen segueixen l’exemple del panem et circenses romà i tenen un interès creixent en que estiguem distrets i divertits i que no pensem gaire, i, encara menys, pel nostre compte. Amb aquest objectiu, van bandejant, d’una manera com…
(Faig la meva modesta contribució a la celebració de l’aniversari del naixement de Marcel Proust, el 10 de juliol de 1871, publicant de nou l’escrit “La prosa de Proust i Joyce”) Si hi ha dues obres de la literatura del segle XX que d’entrada intimiden són, sens dubte, l’Ulisses de James Joyce i el conjunt…
Llegeix-ne més “(Aniversari de Marcel Proust) La prosa de Proust i Joyce” »
El traductor, Jovi Lozano-Seser (De)fugint la fórmula En aquest (sub)món nostre de la literatura en llengua catalana, on tot és molt previsible, i encara més des de fa un temps, on (gairebé) tot s’assembla tant i tant, on fa una certa impressió que una no gens menyspreable quantitat de novel·les s’escriuen amb una fórmula o…
