Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Per a qualsevol persona que segueix amb un mínim d’imparcialitat —o, si més no, de desapassionament— el que està succeint a Catalunya els darrers temps, on les posicions de les respectives forces estan tan clares, l’únic dubte que oferia el Debat de Política General de la setmana passada era saber quina nova excusa peregrina s’empescaria…
* La majoria dels enemics comencen sent amics. (© Jonathan Lethem, Pistola, amb música de fons, Editorial Males Herbes, 2013, pàg. 34) * El dia que no sàpiga ignorar una fiblada d’autocompassió serà el dia que estaré acabat per sempre. (© Jonathan Lethem, Pistola, amb música de fons, Editorial Males Herbes, 2013, pàg. 36) * Va fer com…
Llegeix-ne més “Citacions literàries de Pistola, amb música de fons, de Jonathan Lethem” »
No deixa d’ésser curiós que juntament amb La peixera, de Maiol de Gràcia Clotet, coincideixi a les llibreries una altra novel·la ambientada “en futurs distòpics”. Amb major raó, encara, quan ambdues comparteixen també altres característiques comunes: les han publicades editorials independents de casa nostra, es tracta de més que prometedores operes primes i en elles…
Llegeix-ne més “Pistola, amb música de fons, de Jonathan Lethem” »
Des de fa un temps, tots aquells que creiem que Catalunya només podrà sobreviure disposant d’un estat propi hem estat esperant amb anhel que es produïssin un parell d’esdeveniments que, en teoria, no podrien ésser més senzills i naturals: que algun partidari de mantenir l’status quo ens donés una sola raó per la quan hauríem…
Llegeix-ne més “Intel·lectuals espanyols i dret a decidir” »
En la fa ben poc publicada La llogatera de Wildfell Hall, d’Anne Brontë no tan sols hi trobem una frase que sembla haver estat escrita expressament per a referir-se al tema central de La germandat del raïm, (The Brotherhood of the Grape), de John Fante, Edicions de 1984, 2013, amb traducció de Martí Sales —“Sé…
Comentàvem ahir que el ministre d’exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, posava en evidència què vol dir, de veritat, per al PP i per a l’unionisme espanyol allò de preocupar-se dels problemes reals de tots els ciutadans: dedicar el seu temps —i els diners de tots els contribuents— prioritàriament a reunir-se amb els ambaixadors de Lituània…
Un dels falsos estigmes que més s’ha emprat contra el nacionalisme català per part del nacionalisme l’espanyol és que no té cap sentit centrar-se en qüestions identitàries quan hi ha tants assumptes prioritaris, quan hi ha tantes qüestions molt més importants que són les que “realment preocupen als ciutadans”. Ho va repetir Soraya Sáenz de…
Llegeix-ne més “Mentides del nacionalisme espanyol (1): el que preocupa als ciutadans” »
La d’avui és una d’aquelles jornades que restarà assenyalada en lletres d’or en els annals de la nostra història mil·lenària. Demostrarem —més al món que no pas a Espanya: ja fa més de cent anys que no escolta ni Joan Maragall— que volem ésser: que volem ésser una nació, un país independent, un estat dins…
Llegeix-ne més “Fem Via (a la) Catalana cap a la independència” »
Per més que se’m pugui acusar de reiteratiu, no em cansaré de repetir que una de les majors benediccions que s’han produït en els darrers temps en el món de les lletres catalanes és l’aparició de tot un seguit d’editorials petites que aposten de manera decidida i coratjosa per la literatura de qualitat. Que s’atreveixen…
Un dels personatges de l’esplèndid A la banda de Canaan, de Sebastian Barry, intenta excusar el mal que va fer anys enrere indicant que “quan ets jove no saps res, o pitjor, menys que res”. Per un altre costat, el protagonista de la no menys fantàstica En una sola persona, de John Irving, comenta que…