Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Reviure els estius Segurament, la poesia és l’art (escrita) del dubte que es pregunta a ell mateix; i el poeta, el gran interrogador; no el que resol les preguntes, sinó el que les comparteix. Joan Manuel Homar, amb La lentitud de la mirada, últim Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover 2016, (El Gall…
Llegeix-ne més “La lentitud de la mirada, Joan Manuel Homar” »
El que em surt de dins Si saber com escriuen i, sobretot, com entenen l’escriptura els grans autors sempre és interessant, molt més ho és quan qui s’ho proposa és Haruki Murakami, un dels escriptors més reconeguts actualment arreu del món; un dels que ha mantingut un criteri literari més homogeni, més immediatament identificable; algú…
Llegeix-ne més “De què parlo quan parlo d’escriure, Haruki Murakami” »
La vida no és somni L’arribada de les edicions catalanes de Natalia Ginzburg, impulsades per l’èxit de Les petites virtuts, ha estat una oportunitat magnífica per descobrir una autora gairebé desconeguda a la nostra terra, que no tan sols sabia molt bé què volia dir i com ho volia dir, sinó que entenia la literatura…
Elogi de les llibreries de guàrdia Un dels majors problemes de la literatura a casa nostra és que es publica massa, que es publiquen molt més llibres que no convindria. Tants que, ni tan sols tots els crítics literaris catalans junts seríem capaços de llegir tots els llibres que s’editen en un sol mes en…
Llegeix-ne més “Tafanejar. Llibreries del món, Diversos autors” »
L’Àfrica (negra) també existeix Quan parlem de la literatura —i, encara més, del cànon literari— tenim el mal costum de centrar-nos en el món occidental i deixar de banda el que s’escriu a d’altres zones, com poden ésser l’Àsia i l’Àfrica. Sobretot, al continent africà que és, també culturalment, el continent oblidat, el continent on…
Llegeix-ne més “L'enigma de l'ocell blau, Nii Ayikwei Parkes” »
Només sé que no sé res El primer que cal dir quan hom es proposa fer una anàlisi de L’ignorant Poemes 1952-1956, de Philippe Jaccottet, Lleonard Muntaner, 2016, amb molt encertada traducció i pròleg d’Antoni Clapés, és que suposa una temeritat, quan no, directament, una insensatesa. Com en totes les obres literàries de pes —i…
Llegeix-ne més “L’ignorant (Poemes 1952-1956), Philippe Jaccottet” »
