Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Al llarg de la campanya electoral la major part de les formacions polítiques van provar de patrimonialitzar el moviment dels indignats, assegurant que no tan sols els entenien perfectament, sinó que tenien tota la seva solidaritat perquè se sentien moralment al seu costat. Només “moralment”, no pas físicament, és clar… En primer lloc, perquè els…
Llegeix-ne més “Mossos a la Plaça Catalunya: vots i botes” »
La gran notícia de les eleccions del passat diumenge no ha estat ni el fet que Xavier Trias arrabassés l’alcaldia de Barcelona a Jordi Hereu, ni la victòria sense pal·liatius del PP als altres territoris de llengua catalana, sinó els esplèndids i inesperats resultats de Bildu a Euskadi (276.136 vots) i Navarra (37.017 vots). En…
La qüestió de Catalunya, Francesc Pi i Margall La història ha demostrat a bastament els riscos que suposa defensar a l’Estat espanyol una opció altra que l’estricament unitarista. Ésser partidari d’una altra proposta territorial significa estar abocat a la incomprensió, a la demonització —quan no a l’insult. En realitat, pel mer fet de declarar-te’n, passes…
Llegeix-ne més “La qüestió de Catalunya, Francesc Pi i Margall” »
Els partits polítics convencionals potser farien bé de psicoanalitzar-se, abans de tractar de convèncer-nos que ells també se senten representats per les acampades de protesta que s’han produït —i reproduït— els darrers dies a diverses ciutats de Catalunya. Amb major raó, encara, quan són les formacions que es defineixen com a progressistes les que intenten…
Junt amb la gran manifestació del 10 de juliol de l’any passat (per protesta per la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que acabava de desvirtuar l’Estatut) i les recents consultes sobiranistes, sens dubte l’acampada de “Democràcia real ja” és el més gran esdeveniment que s’ha produït al nostre país en molt de temps. En aquest…
Llegeix-ne més “Democràcia real ja” »
Família, Ba Jin Si ja resulta prou complicat tractar de definir un gènere literari, per la permanent interrelació que mantenen entre tots ells, encara ho és més el de la novel·la: un gènere que el segle XX convertí en un híbrid quasi impossible de classificar, proteic, polièdric, multiforme i divers. Pels creadors del segle passat,…
Llegeix-ne més “Família, Ba Jin” »
Els dos principals eslògans del PSC a la campanya electoral de les eleccions espanyoles del 2008 foren “La Catalunya optimista” i un amenaçant “Si tu no hi vas, ells tornen”. En certa manera, les dues cares d’una mateixa moneda: un oferiment —indeterminat i sense compromisos definits— d’esperança front el temor de la dreta integrista i…
Llegeix-ne més “Si tu no hi votes a favor, ells no ens els tornen” »
Cartes de l’Exili, Antoni Rovira i Virgili En llegir obres que apleguen la correspondència d’alguns dels nostres autors o autores del segle passat, hom no pot alliberar-se de la sensació que, ens plagui o no, es tracta d’un bosc antic del qual ja se n’ha fet fusta. Que es tracta d’una realitat que l’indeturable oratge…
Llegeix-ne més “Cartes de l’Exili, A. Rovira i Virgili” »
Quan se li concedí a Obama el Premi Nobel de la Pau l’any 2009, el comitè que l’acordà destacà que el llavors nou president dels Estats Units havia creat “un clima nou per a la política internacional. Gràcies als seus esforços, la diplomàcia multilateral ha recuperat la seva posició central i ha retornat a les…
Llegeix-ne més “Quan Obama trobà Ossama: Yes, we can!” »
Malgrat alguns no fossin capaços d’entendre-ho ni de valorar-ho en el seu moment, allò que convertí, el 20 de gener del 2009, la presa de possessió de Barack Obama com a president dels Estats Units en un esdeveniment històric irrepetible no fou el color de la seva pell, tot i la destacadíssima simbologia que aquest…
Llegeix-ne més “Obama, el gran seductor” »
