* Els infortunis atorguen certs drets.
(© Voltaire, Càndid, Blackie Books, 2014, pàg. 67)
* Les malheurs donnent des droits.
(© Voltaire, Càndid, GF – Flammarion, 1966, Pag.205)
* Les dones sempre se’n surten.
(© Voltaire, Càndid, Blackie Books, 2014, pàg. 69)
* Les femmes ne sont jamais embarrassés d’elles.
(© Voltaire, Càndid, GF – Flammarion, 1966, Pag. 206)
* Veure i fer coses noves és un plaer d’allò més gran.
(© Voltaire, Càndid, Blackie Books, 2014, pàg. 70)
* C’est un très grand plaisir de voir et de faire des choses nouvelles.
(© Voltaire, Càndid, GF – Flammarion, 1966, Pag. 207)
* El dret natural ensenya a matar el proïsme, i així ho fan a tot arreu.
(© Voltaire, Càndid, Blackie Books, 2014, pàg. 83)
* Le droit naturel nous enseigne à tuer notre prochain, et c’est ainsi qu’on en agit dans toute la terre.
(© Voltaire, Càndid, GF – Flammarion, 1966, Pag. 213)
* Encara que fossin una traducció, continuaven semblant paraules enginyoses.
(© Voltaire, Càndid, Blackie Books, 2014, pàg. 98)
* Quoique traduits, ils paraissaient toujours des bons mots.
(© Voltaire, Càndid, GF – Flammarion, 1966, Pag.220)
* L’optimisme […] és la mania de sostenir que tot va bé quan tot va malament.
(© Voltaire, Càndid, Blackie Books, 2014, pàg. 106)
* [L’]optimisme […] c’est la rage de soutenir que tout est bien quand on est mal.
(© Voltaire, Càndid, GF – Flammarion, 1966, Pag. 222)
* [Un crític] és un infeliç […] que es guanya la vida malparlant de totes les obres de teatre i de tots els llibres que es publiquen; odia tothom que tingui èxit, com els eunucs detesten que s’ho passen bé al llit.
(© Voltaire, Càndid, Blackie Books, 2014, pàg. 128)
* [Un critique] c’est un mal vivant […] qui gagne sa vie à dire du mal de toutes les pièces et de tous les livres ; il hait quiconque réussit, comme les eunuques haïssent les jouissants.
(© Voltaire, Càndid, GF – Flammarion, 1966, Pag. 231)
* [Un crític] és un d’aquells escurçons de la literatura que s’alimenten de fang i de verí.
(© Voltaire, Càndid, Blackie Books, 2014, pàg. 128)
* [Un critique] c’est un de ces serpents de la littérature qui se nourrissent de fange et de venin.
(© Voltaire, Càndid, GF – Flammarion, 1966, Pag. 231)
* Aquest món […] és una cosa ben forassenyada i abominable.
(© Voltaire, Càndid, Blackie Books, 2014, pàg. 139)
* Ce monde-ci […] c’est quelque chose de bien fou et de bien abominable.
(© Voltaire, Càndid, GF – Flammarion, 1966, Pag.237)
* No tinc pèls a la llengua, jo; dic el que penso, i me’n fum si els altres pensen o no el mateix que jo.
(© Voltaire, Càndid, Blackie Books, 2014, pàg. 157)
* Je dis ce que je pense, et je me soucie fort peu que les autres pensent comme moi.
(© Voltaire, Càndid, GF – Flammarion, 1966, Pag.246)
* El treball allunya de nosaltres tres mals molt grans: l’ensopiment, el vici i l’endurança.
(© Voltaire, Càndid, Blackie Books, 2014, pàg. 186)
* Le travail éloigne de nous trois grands maux : l’ennui, le vice, et le besoin.
(© Voltaire, Càndid, GF – Flammarion, 1966, Pag.258)
Traducció de Jordi Llovet
