Som al món de les celebracions i els aniversaris. Es repeteixen contínuament. I més al nostre país, on sembla que només podem viure del record de les dues exposicions universals i dels Jocs Olímpics.
Tenim un complex d’inferioritat tan acusat que només sabem sentir-nos importants si celebrem grans esdeveniments i el món sencer parla cinc minuts de nosaltres – encara que sigui malament… que diria en Dalí. I després vivim anys i panys recordant-ho…
Mancats d’al·licients, aprofitem la més mínima oportunitat per a celebrar tots els aniversaris possibles. Des del fet més transcendental al més ridícul: els deu anys de la caiguda del mur de Berlín, els quinze de l’entrada en vigor del Tractat de Maastrich, els vint-i-cinc de les emissions de TV3, els trenta-cinc del llançament de l’Skaylab, els cinquanta de la independència de Guinea o de la creació de… Mortadelo i Filemón!
Com que avui es compleixen cinquanta-un any d’una de les efemèrides que van canviar el món, m’he dedicat a llegir la majoria de diaris (tant en paper com per internet) i visitar les webs de notícies del nostre país per a comprovar quin titular i fotografia havien escollit per a recordar-ho en portada. Així com per a informar-me amb els extensos articles que li dedicarien a les pàgines interior. Com es mereixia…
No m’ho podia creure! No era 23 de maig, avui? He corregut a verificar-ho al calendari. No m’havia errat de dia, no. Però cap diari ni portal de notícies en parlava en primera pàgina… De fet, ni en la segona, ni en la tercera, ni en la quarta, ni… en cap d’elles! Ni tan sols n’oferien una petita nota, perduda enmig de la mar de notícies. Enlloc… Enlloc? Com és possible?
Com és possible que ningú no hagi considerat important informar que avui es compleixen 51 anys de l’annexió del Tibet per la Xina…?
No ho entenc ni ho puc entendre… El que tinc clar és que no puc caure en el parany dels radicals i crítics de sempre, que ben segur que aprofitaran l’avinentesa per a relacionar-ho amb la celebració dels Jocs Olímpics a Beijing, aquest estiu…!
El món n’és ple, de malpensats…!
divendres, 23 de maig del 2008
|
|
