Magnífica, imprescindible idea la de L’Odissea Associació Cultural, el Grup Bestiari i Llegir en Català, d’organitzar, aquest diumenge, 3 d’abril, a Vilafranca del Penedès, una jornada de treball “Els llibres i els dies. Les editorials i llibreries independents catalanes a debat” per posar damunt la taula el que en podríem dir l’estat de la qüestió del món editorial a casa nostra; del món editorial i, per tant, de la literatura i la cultura.
En un país com el nostre on les dues posicions habituals consisteixen en instal·lar-se en la pràctica permanent de la queixa o en culpar exclusivament l’administració de no fer el que li pertoca, tendint, per tant, a la inacció, al laisser faire, alliberant-se de qualsevol responsabilitat, res millor que enfrontar-nos cara a cara, i a pit descobert, amb la situació.
Si no ho fem, si fem veure què no passa res, si no prenem consciència, tan aviat com sigui possible, que l’ecosistema literari i cultural català es troba en un impàs perillosíssim, i que segurament del què fem o deixem de fer en depengui la seva supervivència, potser haurem fet tard. I després, és clar —«Entre tots ells la mataren i ella sola es va morir»— de ben poc ens serviran els planys.
Crec que, per evitar-los, el primer que cal és tenir present que, al contrari del que pot semblar —«Què puc fer, jo, contra la progressiva i indeturable fagocitació de les grans editorials sobre les petites o contra la crisi?»— nosaltres podem contribuir, i molt, en la correcció del moment en que ens trobem; que, ens ho haguem plantejat o no, el futur del llibre a casa nostra depèn —o, depèn, també— de tots i de cadascun de nosaltres, ja siguem editors, llibreters, bibliotecaris, lectors o escriptors. Perquè, la nostra acció o inacció va marcant un camí; va produint els seus fruits, més o menys favorables, més o menys perniciosos.
Per dir-ho a la manera de John Fitzgerald Kennedy, no preguntis què pot fer la literatura catalana per tu —ja prou que fa: et canvia, et duu un xic (o un molt) més enllà de tu mateix i et fa viure milers de vides—, sinó pregunta’t què pots fer tu per la literatura catalana.
Per si no tens gaire clar per on començar, et faig algunes, modestes propostes —a les quals tu ben segur que en sabràs afegir d’altres de més oportunes.
Pel que als editors es refereix, siguin grans (quasi monopolístics) o petits (independents), pots proposar-te fer costat (o sigui, comprar-hi els llibres) sobretot a aquells: que afavoreixin la promoció d’obres de qualitat; que publiquin els volums en que creguin fermament, no pas els que tenen la certesa que es vendran millor; que apostin més per als autors catalans que no pas per les traduccions; que ofereixin oportunitats als creadors novells, possibilitant que es donin a conèixer i aportant saba nova a l’una mica envellit (quan no, endogàmic) bosc literari nostrat; que guiïn i acompanyin els seus escriptors des del primer moment al darrer…
Pel que a les llibreries, convertir-te en client i aliat fidel i assidu d’aquelles: que venen llibres i només llibres; que hi entenen, que se’ls estimen i en gaudeixen com si fossin fills seus; que es converteixen en la teva farmàcia de guàrdia, aconsellant-te quines són les lectures que més s’adiuen amb els teus gustos literaris; que (Mitjançant Clubs de Lectura, Tertúlies literàries, presentacions i altres activitats) creen i fomenten el teixit cultural del poble o ciutat on són; que ajuden i es converteixen en ineludibles còmplices de les editorials del paràgraf anterior…
Pel que als mitjans de comunicació, comprar, escoltar i llegir aquells: que dediquen a la literatura un espai propi, suficient i adient; que tracten, majoritàriament, d’obres de literatura literatura i no de literatura entreteniment; que contracten (i, si no és demanar massa, paguen) els seus col·laboradors amb criteris de rigor, coneixement i responsabilitat; que quan parlen d’un llibre ho fan mitjançant crítiques i no de ressenyes; que se centren en els llibres que creuen que convé, i no pas en els que ara toca…
En definitiva, el que podem fer els lectors és fer costat, amb totes les nostres energies, a tots aquells que creguin de veritat en la cultura i la literatura, que l’hagin escollit no pas com una oportunitat (de fer un bon negoci, de vendre més o tenir més oients) sinó com una necessitat interior, espiritual; perquè el cor els ho demanat o exigit; perquè estan convençuts que, només amb (bons) llibres, el nostre món és un xic més alegre, ric i divers.
(I, també, per descomptat, podem assistir a la jornada “Els llibres i els dies. Les editorials i llibreries independents catalanes a debat” per dir-hi la nostra!)
Us podeu descarregar el programa, aquí.
dijous, 31 de març del mmxvi
Publicat a Núvol
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 Internacional de Creative Commons