«Queixar-se quan van mal dades no és més que una excusa que fan servir aquells que no saben aprofitar les oportunitats», podria dir un adagi xinès. Aquells que, ara fa quatre anys, van tenir la bona pensada de crear un memorial que duu el nom de Pere Rodeja i Ponsatí per premiar els que fan més per la difusió i l’ennobliment dels llibres i la literatura podrien molt bé tenir al cap aquesta idea quan se’ls acudí la tan afortunada iniciativa.
Ahir se celebrava al restaurant l’Arcada de Girona el lliurament del IV Memorial dedicat a l’ànima de la Llibreria Geli. Només d’arribar-hi, l’ambient que s’hi respirava ja era especialment acollidor: les lectures convertides en raó i argument generalitzat de les converses. Talment com si aquell petit espai de món s’hagués transformat en un esperançador assaig d’olimp cultural. En aquell món possible que que només viu en somnis.
Pren la paraula Carme Ferrer, presidenta del Gremi de Llibreters de Girona, per presentar l’acte. Amb un somriure enlluernador als llavis, agraeix als membres del jurat la seva feina i el seu encert i cedeix la paraula a Oriol Ponsatí-Murlà.
L’editor i escriptor, a fi de donar una idea de la categoria de l’homenatjat, explica una anècdota que li succeí el primer dia que el va conèixer, quan ell tenia uns 14 o 15 anys i es presentà a la llibreria per comprar les lectures obligatòries del següent curs.
“Una cop tenia les de català i castellà, li vaig preguntar si les lectures de llengua anglesa també les podia comprar allí, o bé si em calia dirigir-me a l’única llibreria estrangera que hi havia llavors a Girona. Em va mirar, amb una mirada assassina, i, després d’un silenci incòmode, em digué: «Fes el que vulguis, però jo de llibres en llengua en altres idiomes en tinc 10 vegades més que la llibreria anglesa!». Una resposta que era tota una declaració de principis i que revelava l’orgull que sentia per la seva llibreria i per la feina ben feta.
Tot seguit es dóna a conèixer el nom del guardonat amb el premi «Millor llibreter/a la divulgació del llibre 2014», Joan Fàbregues, de la Llar del Llibre, exposant les raons que han dut al jurat a considerar-lo mereixedor: “per la seva capacitat de continuïtat, reinvenció comercial, la seva ininterrompuda llarga trajectòria i la capacitat de transmetre l’ofici a diverses generacions. Així també com per ser un referent cultural a la seva ciutat i a Catalunya, amb un nodrit programa d’activitats per promocionar la divulgació del llibre i la lectura.”
El premiat agraeix que s’hagi pensat en ell, ja que sabent com treballava Pere Rodeja, suposa tot un honor per a ell.
Dedica la seva reflexió al futur de les llibreries. “Sent com és incert, si volem seguir dempeus hem d’estar molt atents a les noves formes de fer i de vendre, però sense que això ens faci perdre les arrels de l’ofici: ajudar i acompanyar al lector a descobrir nous horitzons i nous autors. Els llibreters hem d’aconseguir, mitjançant el nostre esforç, que els nostres establiments segueixin sent les llibreries de referència.”
A continuació Guillem Terribas desvetlla el nom de la guanyadora del premi al «Millor editor, escriptor, periodista o mitjà d’informació a la divulgació del llibre 2014», que ha estat adjudica a tot un referent del periodisme cultural català: Rosa Maria Piñol per “la seva llarga i consolidada trajectòria dedicada al món del periodisme cultural, així com el seu clar interès per la tasca dels llibreters i de les llibreries.”
Visiblement emocionada, comenta que el premi significa un gran final per a la seva carrera, ja que només li falta un mes per jubilar-se.
“Durant més de tres dècades he tingut el privilegi de fer de difusora cultural, i cada vegada tinc més clar que qualsevol llibre mereix ser conegut. És per això que és tristíssim que desapareguin algunes de les llibreries tradicionals, com la Roquer i HappyBooks-La Formiga d’Or, de Barcelona, o la Masdevall, de Girona, ja que les llibreries compleixen una funció essencial, insubstituïble. Espero que l’esperit de Pere Rodeja no s’esvaeixi mai i guiï les noves fornades de llibreters i llibreteres.”
Clou l’acte Antoni Duran, president del Gremi d’Editors de Catalunya. En un breu discurs, afirma que aquest memorial és una molt necessària reivindicació de la tasca dels llibreters i llibreteres. “Un aspecte important de les llibreries és que totes elles venen el mateix, però cadascuna d’elles ho ven a la seva manera. I la manera, l’estimació dels llibres i la proximitat amb el lector, és el que estableix la diferència entre llibreries i llibreries.”
En acabat un sopar on els llibres i les lectures han seguit essent els protagonistes, on la tranquil·litat, la conversa planera, els mormols a cau d’orella, els comentaris enginyosos, els somriures de complicitat i una empatia encomanadissa han substituït per una estona el xivarri, l’adotzenament i les presses del nostre món de cada dia, que corre molt de pressa sense saber on va, cadascú marxa cap a casa seva.
I ho fa, ben segur, amb un xic encara més d’esperança de la que duia al cor en arribar. Convençuts i convençudes, ja siguin llibreters, periodistes o escriptors, que no només no estan tan sols com a voltes s’imaginen, sinó que la seva feina —constant, pacient, silenciosa, sovint negligida i gairebé mai prou reconeguda, en ocasions massa feixuga— llaura les llavors d’un país (i d’un món) culturalment molt més ric i enriquidor.
Perquè no està gaire clar si el treball dignifica, però la feina feta —la bona feina feta— ben segur que aporta molt a qui en rep els beneficis i, alhora, enorgulleix (i justifica) qui la fa. I, sens dubte, la millor manera de somniar és fer-ho amb es ulls oberts…, i treballant cada dia per fer possibles els teus somnis!
dimarts, 30 de juny del mmxv
© Xavier Serrahima 2015
www.racodelaparaula.cat
@XavierSerrahima
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 Internacional de Creative Commons
Si ho vols, pots llegir la crònica del III Memorial Pere Rodeja