Haig de confessar que començo a estar ben tip del mal ús intencionat que es fa de les paraules i de les connotacions que poden tenir. I més encara quan és l’administració qui ho fa per a tractar de donar-nos gat per llebre. Al doble llenguatge acabarà esdevenint inintel·ligible.
En aquest cas és el Departament d’Educació, fent ús de termes políticament correctes , el que pretén disfressar la realitat. L’Ordre EDU/228/2008, de 14 de maig, per la qual s’estableix el calendari escolar del curs 2008-2009 per als centres educatius no universitaris, indica, al seu article 4.6:
<<Els serveis territorials poden autoritzar la realització de jornada intensiva de quatre hores de classe en horari matinal el dia 19 de desembre de 2008 i els dies que els centres sol·licitin, a partir del 8 de juny de 2009… >>
En referir-se a jornada intensiva falseja la realitat. No es tracta pas de fet les mateixes hores lectives intensivament, totes seguides, sinó de fer-ne quatre en comptes de sis. Caldria, doncs, dir-ho pel seu nom: reducció de jornada…
Per si no n’hi hagués prou, segueixen volent donar-nos garsa per perdiu en escollir l’expressió “podran autoritzar…”, com si es tractés d’una excepció. Quan, mercès a aquest article quasi la totalitat de les escoles públiques (però no, curiosament, les concertades…) es decanten per la reducció de jornada…
Amb tot, això no és pas el més greu. Encara ho és més que aquesta mal anomenada jornada intensiva cal que sigui aprovada pel Consell Escolar de cada centre (art. 4.4). Educació, incapaç de resistir la pressió dels sindicats de mestres (i prevalent-se de que no existeixin els sindicats de mares pares…), llença la pedra i amaga la mà, defuig la seva responsabilitat i la traspassa al Consells Escolars…
Davant d’aquesta situació s’obren, en general, dos escenaris possibles. Tots dos extraordinàriament positius des del punt de vista pedagògic:
Primer. A la major part dels Consells Escolars els representants de les mares i pares, per tal d’evitar – com és lògic – enfrontaments amb els mestres dels seus fills, claudiquen i permeten que imposin el seu criteri.
Segon. S’enfronten i barallen amb els mestres per tractar de defensar allò que creuen que és preferible. Però, és clar, potser no resulta gaire educatiu, tot plegat…
Si, al damunt, tenim en compte que són els mestres que han d’avaluar els fills i filles dels membres del Consell Escolar, no cal dir que el més senzill és transigir i deixar fer…
En qualsevol cas la situació no pot ésser més desagradable i incòmoda per a tots.
No deixa d’ésser paradoxal que una administració pública tan intervencionista com la del nostre país, que reglamenta fins com han d’ésser les llibretes de l’alumnat, es vulgui rentar les mans en un tema tan sensible!
Si, obeint a criteris pedagògics – i fent oïdes sordes a les pressions interessades de mestres i mares/pares – considera que és preferible que el juny es redueixi la jornada, que tingui coratge, l’anomeni pel seu nom i l’imposi per llei. I prou de monsergues.
Que exerceixin l’autoritat que ostenten o que pleguin, si no en són capaços! Però que no traspassin la responsabilitat de la seva decisió – i els enfrontaments que comporta– als mestres i pares/mares..!
dimarts, 27 de maig del 2008
PS: algú es qüestiona, encara, per quin motiu l’amic Montilla prefereix no dur els seus fills a l’escola pública?
|
|
