Cada primer diumenge de maig és el dia – no sé pas si Internacional – de la Mare. Un invent de d’omnipresent Corte Inglés que les Grans Superfícies han acollit amb les mans – i les caixes registradores – ben obertes. Que no té altra pretensió que la de que seguim tots immersos en la voràgine consumista que ha esdevingut la religió oficial de la societat capitalista.
Una religió nova i sense complexos, que ens convida a gaudir els plaers d’aquest món i a oblidar-nos de l’altre. De l’altre món que només és una incerta promesa. I, també, de l’altre, tan real i proper que malviu en la pobresa. Una religió del nostre món, en la qual els més desafavorits no hi tenen cabuda ni tan sols com a coartada moral.
Una religió amb voluntat de predicament universal i alliberadora. Que ens allibera de qualsevol pecat i ens garanteix el nostre lloc a la societat. Que ha substituït el diumenge pel dissabte com a dia de culte i d’adoració. Dissabtes on el culte al diner i al consum esdevé processó.
Que ha construït els seus immensos i moderns temples i catedrals als afores de les ciutats, disfressant-les de Grans Centres Comercials. Que prediquen, avui i cada dia, el culte al gran déu de l’economia i del mercat.
Una religió invasiva i invasora, que predica des de l’altar que avui en dia reservem al déu omnipresent de les nostres llars: el televisor. Que ens ofereix dia a dia les seves profecies i paràboles en forma de publicitat. Que santifica les marques, les modes i la banalitat. Que s’emmiralla en el cultiu del luxe, la buidor i l’arbitrarietat. Que ens promet el cel sense esperar una altra vida, sempre i quan resem al déu diner.
Mares – i pares – prediqueu amb l’exemple, defugiu els falsos ídols i no permeteu que els vostres fills i filles caiguin en la temptació del consumisme i la comoditat, ans deslliureu-los d’aquesta nova religió de la doble moral, que sols cerca el sant benefici i l’extermini del rival…!
diumenge, 4 de maig del 2008