Des de fa un temps, no puc estar gaire d’acord amb en Joan Laporta, aquest democratíssim president que creu que haver rebut el 60,6 % dels vots en contra en una moció de censura significa tenir l’aval dels socis per a continuar al davant del club!
En un inici, semblava que havia d’ésser la Gran Esperança Blanca del barcelonisme, que entenia que el fet de definir-se com a “més que un club” significava reivindicar una catalanitat desacomplexada i convertir el club en el millor ambaixador internacional per a Catalunya i tot el que representa. Malauradament, aquesta voluntat es va anar perdent pel camí…
Tanmateix, avui cal que li retem un més que merescut homenatge. Per fi, després de tants i tants anys, algú que representa el FC Barcelona ha gosat alçar la veu i reclamar un tracte d’igualtat amb “l’altre club de la ciutat”. No es pot fer més que aplaudir-lo, aplaudir-lo fins que ens facin mal les mans!
Ho podia dir més alt però no pas més clar: fa una desena d’anys l’ajuntament de Barcelona va afavorir “l’altre club (de primera divisió) de la ciutat” amb una requalificació urbanística a fi d’evitar la seva desaparició. Cal reconèixer que , sense aquella requalificació, avui en dia l’Espanyol de Barcelona difícilment existiria. Els deutes que arrossegava l’haurien dut a la fallida i a la seva dissolució ulterior. Si més no, com a equip de futbol de primera línia.
Ara en Laporta reclama el mateix tracte per al club dels seus amors: tot i la seva magistral gestió econòmica, li és imprescindible vendre les joies que va crear el president Núñez, el Miniestadi i les zones adjacents, per a poder remodelar el Camp Nou. I, és clar, reclama igualtat de tracte amb l’Espanyol.
Té tota la raó, l’amic Laporta: com ha d’ésser just que només un club de la ciutat rebi ajuda pública quan la necessita? Com es poden admetre les discriminacions, entre dos clubs de futbol de la mateixa categoria en una ciutat! Com es pot justificar, una tal injustícia? Com?
Com es que ningú no ho havia denunciat, abans? Com és possible que es consideri un dels clubs com de primera categoria i l’altre de segona? Com és possible que els partits de l’un es televisin per TV3 i l’altre pel 33? Com s’entén que els diaris – i no només els esportius – li dediquin sempre les portades al primer i quasi mai al segon? Per quina raó sempre se’l relega a la segona posició, tant en ràdio com en televisió, a l’hora de les notícies?
Cal, doncs, agrair el coratge i la solidaritat del president del Barça en reclamar per a l’Espanyol el mateix tracte que per al Barça! Ja era hora de que el president d’un club de futbol demostrés que és un senyor!
dilluns, 22 de setembre del 2008
[download#189#image]