Des de fa un temps als crits d’alerta dels indignats —que reclamen una democràcia real, allunyada del sistema electoral pervertit i endogàmic que preconitzen els partits polítics convencionals— conviuen al carrer amb els de tots aquells i aquelles que alcen la seva veu contra les restriccions pressupostàries. “No desmantelleu l’Estat del Benestar”, “Pel manteniment dels serveis públics” i “No volem retallades!” són les consignes més repetides.
Com acostuma a succeir, tant el PSc com IC han tractat de capitalitzar i monopolitzar aquest moviment, acusant la dreta —i sobretot CiU— d’ésser la responsable directa de les retallades. Així José Montilla enviava una carta a la seva militància on advertia que “L’ofensiva neoliberal i destructora de l’arquitectura social de Catalunya ha començat”, impulsant “les contrareformes més dures que mai s’han fet contra l’estat del benestar.” Per la seva banda Pere Navarro, un dels teòrics candidats a substituir-lo en la secretaria general, assegurava que “Per als socialistes els serveis públics bàsics són el primer, mentre que la dreta ja ha començat a retallar-los.”
Per a qualsevol persona que visqui a Catalunya i tingui dos dits de front —i un xic de memòria— un missatges tan simplista i infonamentat com el seu hauria de produir quasi la mateixa indignació que les mateixes retallades. Malauradament —potser a causa de l’excés de futbol a la televisió— sembla que són molts els que no tan sols se’ls creuen, sinó que es deixen arrossegar per la seva inversemblant ficcionalització de la realitat…
Quan aprendre’m, tots plegats, a alliberar-nos dels apriorismes, dels partits presos i de les fórmules desfasades? L’obsessió per l’AVE, les ajudes bancàries milionàries o la recent reforma laboral del PSOE —i, per tant, del PSc— són d’esquerres? La creació, tants anys enrere, de la Conselleria de Benestar Social pel govern de Convergència era de dretes?
No hi ha cap dubte que tenim tot el dret del món a queixar-nos per les intolerables retallades dels serveis públics que està duent a terme la Generalitat, confirmades en els pressupostos del 2011. No podem sota cap concepte admetre que els serveis públics paguin una crisi que no han provocat. Cal que exigim que siguin els responsables els que n’assumeixen les conseqüències… Ara bé, i heus ací el quid de la qüestió: és verament la Generalitat —i, més en concret el Govern actual— el responsable de la situació? Encara diríem més: ha estat la Generalitat qui ha decidit dut a terme les retallades?
Mirat des d’aquest prisma, la resposta només pot ésser una: no! No és la Generalitat qui ho ha decidit: el que ha pres la decisió —pràcticament forçat per una Unió Europea gens preocupada per la qüestió social— ha estat el govern espanyol, presidit per el progressista Rodríguez Zapatero. Ha estat el govern socialista espanyol qui ha exigit a la Generalitat la reducció del seu dèficit públic. Un govern del qual en forma part, no ho oblidem, el PSc, que té a les seves mans un ministeri tan important com el de la Guerra —perdó, de Defensa.
Essent així, res més lògic que els socialistes catalans responsabilitzin en exclusiva al Govern actual de la Generalitat —a la malèfica i inclement dreta— d’unes retallades que els han imposat els mateixos! Amb major raó quan foren ells, fins fa tot just quatre dies, els que capitanejaven, amb tan poca destresa, les finances públiques del nostre país…! Deixant, segons els seus propis documents, un dèficit de 7.552 milions d’euros, quan el de 2003 —darrer Govern de Convergència— era de 1.177.
És clar que sí! A partir d’ara, quan un una plataforma petrolera de la BP provoqui una marea negra a la Mediterrània, anirem a manifestar-nos davant la seu central… de Repsol o de Campsa! Al cap i a la fi, hauran estat ells els que ens hauran pujat el preu de la benzina, no?
dissabte, 11 de juny del mmxi
© Xavier Serrahima 2o11
|
Comparteix
|