Llegim amb enorme satisfacció que l’Ajuntament, “valorant que l’actual situació requereix adoptar mesures d’estalvi”, ha decidit suprimir la tradicional recepció oficial que oferia a les entitats i associacions des de fa vint anys per Festa Major. Un acte que, segons la nota de premsa del consistori, contribuïa a “fomentar la interrelació entre les entitats i les associacions culturals, socials, econòmiques, esportives i polítiques de la ciutat”.
Tot i que el redactat trasllueix una actitud paternalista i messiànica del tot innecessària —les entitats egarenques es relacionen quotidianament amb una natural continuïtat sense necessitar la seva contribució ni la seva ingerència…— cal que celebrem la seva voluntat d’eliminar despeses que no siguin del tot imprescindibles. Només ens cal esperar que siguin coherents apliquin amb el mateix rigor aquest criteri d’estalvi a altres activitats de la Festa Major, sobretot a aquelles de caràcter protocol·lari relacionades amb els poders fàctics: església, banca o empresariat.
Ja que ens asseguren la decisió es basa en el Pla d’Eficiència, Innovació i Austeritat, potser seria bona idea analitzar-lo amb minuciositat. D’entrada, el primer que sorprèn és assabentar-se que, al contrari del que podria pensar-se, personatges històrics com Aristòtil, Confuci, Thomas Jefferson o Francis Bacon eren espanyols i en espanyol escrivien: els seus “consells sobre el govern” apareixen en aquest idioma, a la pàgina 11. (Copiats literalment, cal dir-ho, d’una pàgina de proverbis d’Internet…). Pel que es refereix a Sèneca, l’únic dels esmentats que les enciclopèdies asseguren que va néixer a la Península Ibèrica, sembla que no usava la llengua llatina, als seus escrits, sinó l’altra lengua comuna universal…!
No escriví les seves Epistvlae ad Lvcilivm, en llatí, com creiem fins ara, sinó en espanyol. Això sí, en un de ben antic: “Non quia difficilia sunt non audemus, sed quia non audemus difficilia sunt” expressava el savi antic al Llibre XVII, CIV, de les seves Lletres a Lucili, (Fundació Bernat Metge, MCMXXXI). Frase que, segons el Dr. Carles Cardó, podríem traduir d’aquesta manera: “No és que no gosem perquè (les coses) siguin difícils, sinó que són difícils perquè no gosem.”
Deixant de banda aquest detall —que, per més que ho pugui semblar, no és ni anecdòtic ni circumstancial, sinó que demostra els evidents perills de la diglòssia…— no podem més que mostrar la nostra alegria pel fet que les despeses corrents del capítol 2 es reduïssin quasi un 14 % l’any 2009 en comparació amb el 2008, segons el quadre de la pàgina 51 del Pla esmentat. Amb major raó, quan la reducció fou del 41,72 % en “Publicitat i propaganda”, del 67,53 % en “Estudis i treballs tècnics” i del 27,27 % en “Dietes de càrrecs electius”. (Tot i que 272.000 € en aquest concepte segueixen més semblant excessius per a la nostra ciutat…).
Minvar i racionalitzar el cost de l’administració pública és una notícia que cal acollir sempre amb els braços oberts. Amb tot, una vegada llegit per complet el Pla i examinades amb detall les seves xifres, no puc evitar alliberar-me d’una sensació ben engavanyadora: si tenim en compte que, només en els capítols 2 i 4, l’estalvi d’un any a l’altre ha estat de 2’7 milions d’euros, més que d’un “esforç de contenció” l’any 2009, no fa la impressió—o, si més no, la pot fer— que el problema ha estat que el nostre consistori va actuar amb massa liberalitat econòmica, amb massa màniga ample, el 2008?
No serà, el que ens presenten com a excepcional és el que hauria d’haver estat normal des de fa anys? O el que és el mateix: si es podien oferir els mateixos serveis per un import molt menor, per què es van gastar 2’7 milions més dels que no eren necessaris? Una pregunta que potser alguns consideraran insidiosa, però que caldria que tinguem ben present, quan sentim o llegim que es feliciten per estalvis que han fet… i no feien!
dijous, 10 de juny del mmx
© Xavier Serrahima 2o1o
