Amic Benach, la teva declaració d’ahir reconeixent que va ésser un error incorporar al teu vehicle oficial accessoris per valor de més de 9.000.- euros t’honora. Ensems honora la classe política a la qual pertanys. En un país com el nostre, on la paraula “dimissió” o “reconeixent d’errors” són desconegudes, el teu és un gest que cal destacar i agrair. Que cal agrair i ponderar en la mesura que es mereix.
Alguns envejosos gosaran dir que et va costar un xic, però has sabut reaccionar a temps i demostrar la teva vertadera talla com a polític. Com a polític i com a ciutadà. En un primer moment vas preferir atrinxerar-te i tractar de defensar-te, tot fent servir el teu bloc per a indicar que les teves tasques com a president del Parlament exigeixen “l’ús de determinades infraestructures, d’acord amb les normes de funcionament de la institució i que, en cap cas, poden ser considerades un caprici personal”.
La primera impressió, doncs, era que tu, independentista català d’arrel, feies teva aquella divisa dels hidalgos del Segle d’Or espanyol: sostenella y no enmendalla… Res de penediment o de propòsits d’esmena: amb una unça de mà esquerra, sempre és pot justificar tot. Arribaves fins i tot a argumentar que havia comportat un “estalvi molt important de recursos”
Semblava que se t’havia encomanat l’hàbit ibèric de cercar excuses i d’aferrar-te amb dents i ungles al càrrec. Que t’unies a la colla – cada dia més nombrosa – dels polític que dormen amb L’art de tenir sempre raó, de Schopenhauer sota el coixí – o, en el teu cas, dins de l’escriptori de la teva flamant limusina…
Sortosament, has sabut canviar d’opinió. Com en Carod, també deus comptar amb uns quants assessors (amb coordinador inclòs) per a aconsellar-te. I has rectificat. Cal que te’n felicitem i ens en felicitem…
Cal agrair que hagis estat coratjós, que hagis donat la cara i que hagis fet una declaració pública oferint la teva visió de l’afer. Saber que el culpable de tot plegat és el diari ABC conforta. Però encara més saber que et sentis solidari amb “molts ciutadans i famílies que tenen dificultats econòmiques” i que una de les teves prioritats com a President del Parlament hagi estat sempre “treballar per acostar els ciutadans a la institució” – imagino que et deus referir als nombrosíssims ciutadans de carrer que posseeixen automòbils de 86.000 euros…
Encara ens satisfà més que ens tranquil·litzis argüint que el cotxe oficial que et du és “el model adscrit a la Presidència des de l’any 2000”. Sempre resulta gratificant saber que les esquerres són més austeres que no pas les dretes…
I, sobretot, que ens expliquis que “El cotxe del president no és el cotxe de l’Ernest Benach. És el cotxe oficial del president del Parlament”. Com ens podíem confondre tant, els humils contribuents, pensant que Ernest Benach i el president del Parlament eren la mateixa persona! Ingènuament, crèiem que tu eres – com modestament vas recordar a la teva al·locució – la “segona autoritat del país”…! I resulta que no, que no ho és Ernest Benach, sinó el President del Parlament.
Després de la teva aclaridora declaració, no es pot entendre que ningú – a no ésser que sigui manifestament anticatalà… – pugui mantenir les seves crítiques ferotges. Només ho podria explicar l’enveja o la gelosia, quan ens has informat de que al vehicle només “s’hi han anat incorporant noves eines que em permeten treballar millor en els meus desplaçaments institucionals per tot el territori. No s’hi ha incorporat cap luxe innecessari, sinó instruments que faciliten la meva feina durant les moltes hores que passo al cotxe”.
Potser seria l’hora de que fossin els periodistes que han gosat criticar-te els que demanessin, al seu torn perdó. I ho fessin públicament. Que reconeguessin que el teu ha estat un acte del tot altruista, que no pretenia més que permetre’t oferir un millor i més eficient servei en l’exercici del teu càrrec.
Que tan sols et proposaves aprofitar al màxim els teus desplaçament diaris de Reus a Barcelona per a avançar les ineludibles gestions que el càrrec comporta, redactant i signant documents al teu escriptori mòbil! Enllestir aquella feina urgent que no pot esperar… mentre mires “Les Tres Bessones” a l’imprescindible pantalla de televisió de l’automòbil que et cedeix amablement el President del Parlament…!
dimarts , 28 d’octubre del 2oo8
[download#117#image]