Llistes de llibres més venuts: protegir l’ecosistema literari
Fa un munt d’anys, algú al Gremi d’Editors de Catalunya se li devia acudir la idea de fer una llista setmanal dels “llibres més venuts de la setmana”.
Una llista que s’ha anat mantenint setmana rere setmana amb una constància que tant de bo s’apliqués a d’altres iniciatives més adients i enriquidores, i que assoleix el seu màxim esplendor en la “llista dels llibres més venuts per Sant Jordi”, que cada any es dóna a conèixer amb major promptitud.
Com que semblava que aquesta perillosa transformació de la creació artística i literària en una competició esportiva, on el que compta són els números i no pas la qualitat no era suficient, a l’anomenat periodisme cultural se li va acudir una idea encara més entenimentada: fer llistes prèvies dels “llibres que es vendran més per Sant Jordi”.
Profecia autocomplerta
Unes llistes que, no pas per casualitat, sinó en aplicació directa i immediata del principi de la profecia autocomplerta, acaben confirmant-se, fil per randa, al final del (cada any més teòric) Dia del Llibre: és la pròpia llista la que es converteix en la causa (o motivació) principal de la seva realització; causa o motivació principal que els llibres que es preveu que siguin els més venuts acabin sent, efectivament, els més venuts.
Amb major raó, encara, en aquest món i aquesta societat nostra actual, on les presses i la immediatesa ho manen i ho determinen tot, on els esforços cada dia estan més bandejats, on ho volem tot fàcil i ara mateix. Per quina raó plantejar-nos quin(s) llibre(s) hem de comprar, si ja ens donen la feina feta? Per alguna raó seran “els més venuts”, oi?
Aquest sistema pervers es reforça amb les gairebé inevitables llistes de “llibres recomanats per Sant Jordi” que ens ofereixen amb tanta generositat i diligència la majoria dels mitjans convencionals i digitals.
Uniformitat literària
Llistes que si, com seria d’esperar —quin sentit tenen, sinó?— reconeguessin i fonamentessin la fonamental biodiversitat literària catalana, serien no tan sols benvingudes, sinó més que molt benvingudes, ja que complirien la seva funció fonamental.
Malauradament, només cal donar-hi un cop d’ull per adonar-se que, llevat d’honroses excepcions, els “llibres recomanats per Sant Jordi” són sempre, infal·liblement, els mateixos.
Aquest any, pel que a la ficció es refereix, Les nostres mares, de Gemma Ruiz, La possibilitat de dir-ne casa, de Marta Orriols, 32 de març, de Xavier Bosch, El retrat de matrimoni, de Maggie O’Farrell, París érem nosaltres, d’Andreu Claret, Pregària a Prosperina, d’Albert Sánchez Piñol.
Desequilibri
El problema, és clar, no és —o no és, sobretot— que aquests llibres, per l’efecte de la profecia autocomplerta, acabin esdevenint “els més venuts” aquest Sant Jordi, sinó que acabin sent gairebé els únics llibres venuts per Sant Jordi.
O el que és el mateix, que cada nou Sant Jordi que passa aquests tres, quatre o cinc llibres acabin tenint un pes proporcional major en les vendes; que les vendes es concentrin d’una manera cada vegada més exclusiva en molts pocs llibres.
Un problema no ja greu, sinó gravíssim, atès que, de la mateixa manera que l’equilibri de la natura es fonamenta en la biodiversitat, que la biodiversitat és un factor essencial per al bon funcionament dels ecosistemes naturals, l’equilibri de la vida literària es fonamenta, també, en la biodiversitat literària.
Protegir l’ecosistema literari
És obvi que tan sols és possible garantir la protecció del nostre ecosistema literari si entre tots som capaços de conservar la, del tot imprescindible, biodiversitat de les lletres catalanes. Si aconseguim que la desproporció entre els “llibres més venuts” i la resta deixi de créixer d’una manera tan alarmant com ho ha estat fent els darrers anys.
Per assolir aquest objectiu, probablement, com succeeix amb la natura, el primer pas consistiria en eliminar els elements més pertorbadors o desequilibrants: les llistes de “llibres que es vendran més per Sant Jordi”. El segon, en eliminar, reduir o reorientar —o el que és el mateix, transformar en (molt més) plurals— les llistes de “llibres recomanats per Sant Jordi”.
Tanmateix, em temo que enguany ja hem fet tard, que el mal ja està fet, que el sistema de les profecies autocomplertes ja s’ha posat en marxa.
Què hi podem fer, ara?
La pregunta, doncs, és: què hi podem fer, ara? Com podem contribuir, aquest any, ja, aquest Sant Jordi, ja, a la tan necessària biodiversitat de les nostres lletres?
D’una manera molt senzilla: aprofitant la setmana que queda abans del Dia del Llibre per acostar-nos a la nostres Llibreries, a les que tinguem més a prop de casa, i deixar-nos aconsellar pels nostres llibreters i llibreteres de guàrdia.
Ells i elles, una de les baules més crucials del teixit literari català —què faríem, sens elles i ells!—, coneixen molt i molt bé tot el que es publica a casa nostra i no poden ser més conscients que com n’és, de rica, plural i diversa, la creació artística del país.
Com saben, molt i molt bé, que el que compta no és —ni pot ser, mai; malament rai, sinó!— quins són “els llibres més venuts”, sinó que els llibres que es venen siguin llegits, la qual cosa no sempre succeeix.
I per ser llegits, el primer que cal és que els llibres que es compren responguin i s’adiguin als interessos i gustos dels seus lectors. Aquests interessos i gustos particulars de cada lector i lectora que tan sols els llibreters i les llibreteres —i no pas cap llista general o profecia autocomplerta— poden conèixer i, per tant, satisfer.
divendres, 14 d’abril del mmxxiii
© Xavier Serrahima 2023
www.racodelaparaula.cat
www.xavierserrahima.cat
@Xavierserrahima
orcid.org/0000-0003-3528-4499
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0)