Perdó per ésser catalans…!

Ja fa quasi cent anys, el pensador de la Torre de les Hores, Francesc Pujols, escrivia una frase que – malgrat ésser sovint tergiversada i incorrectament atribuïda – ha esdevingut cèlebre. Literalment, escrivia: <<Perquè seran catalans, totes les seves despeses, vagin on vagin, els seran pagades.>>

No cal dir que gaudia de l’innegable do de la profecia: i tant si les tenim, pagades, les despeses…! Totes…! Després de tanys anys de pagar, pagar i pagar, les tenim més que pagades… les nostres i les de tots els altres ! I els que ens caldrà pagar encara… És clar que ells també ens paguen, com tenen per costum… titllant-nos d’insolidaris!

Davant de tanta generositat, no ens resta altre remei que demanar-los perdó! Perdó per pagar tant i tant! Per fer-ho per ells, per nosaltres i per tots els països iberoamericans…! I, posats a fer penitència, també pel nostre pecat original: ésser catalans ! Cal que els en demanen perdó constantment. I, si és possible, que en fem pública apostasia…

Ho han evidenciat tot just fa quatre dies els futbolistes nascuts a Catalunya que formaven part – nolens volens – de la selecció de l’estat espanyol. Mentre algun dels seus companys no dubtaven en lluir les banderes andalusa o asturiana, cap d’ells no van gosar fer el mateix amb la catalana. Segueixen l’exemple d’altres esportistes – Pedrosa, Pau Gasol… – que defugen el contacte amb la senyera com gats escaldats. Estan tan orgullosos d’ésser catalans que no volen pecar de supèrbia…!

Un criteri, aquest, de la modèstia que els du a sacrificar la seva condició privilegiada de catalans per a no ferir la sensibilitat de ningú, que han après directament de les grans empreses catalanes. Empreses que els duen l’avantatge d’una bona pila d’anys demanant perdó per tenir la seva seu a Catalunya…!

Com en tot, la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona en fou la pionera. No pas per por de cap boicot, sinó per a d’evitar vanagloriar-se’n, que va eliminar qualsevol esment a la seva condició de catalana: “La Caixa” i prou! Entre cometes, com si d’un títol d’alguna obra es tractés.

Tanmateix, sembla que una tal genuflexió no havia estat suficient, per a purgar el seu delicte d’ésser catalans. A fi d’evitar el rebuig, calia trobar, amb urgència, una manera d’identificar-se amb les essències pàtries del Regne d’Espanya. Com que no podien apropiar-se ni de la rojigualda ni del símbol més espanyol de tots els símbols, el toro, i tampoc – ai las…! – patrocinar l’ejército español, van escollir allò que més s’hi assemblava: pel que fa a raça, casta i valor: la selección !

D’altres van seguir les seves passes… Per un extraordinari procés que cap suposat defensor del bilingüisme ha gosat criticar, la majoria de les empreses que s’han proposat iniciar la seva extensió per l’estat, han perdut els noms i distintius que les estigmatitzava com a catalanes…!

A l’antiga “Catalana de Gas”, ara “Gas Natural”, el seu sacrifici li va produir uns beneficis fantàstics… a EON! Aquella espanyolíssima empresa que l’amiga Esperanza Aguirre va beneir per a que es quedés amb Endesa!

Ja que ens hi referim, on van anar a raure, les “Ces” de les antigues FECSA i HECSA? I el nou logotip del RACC, a què es deu que sols indiqui “Automóvil Club”, amb bé baixa i eliminant qualsevol esment a Catalunya?

De “Cable i televisió de Catalunya”, algú se’n recorda? En proposar-se expandir-se fora del principat, es va convertir, casualment, en una asèptica “Menta”!

Hem de creure que el disseny del símbol de “Àrea de Guissona” s’ha aliat igualment amb la coincidència per a camuflar l’accent obert? Pel que fa a la SEAT, quants models seus duen topònims de rel catalana? O hem d’acceptar “Ibiza” com a animal de companyia…?

Per cert, d’avui en endavant, signaré, per una pura raó de disseny, només com a Serrahima, que això de “Cesc” no hi ha qui ho pronunciï…

dimarts, 8 de juliol del 2008