Quan el govern espanyol va reaccionar, amb la diligència que el caracteritza, i va anunciar un ambiciós i generós pla d’ajuda econòmica als bancs i caixes d’estalvis per tal de tractar de reanimar l’economia de l’estat i combatre els efectes de la crisi, una part de l’opinió pública i els sectors més progressistes van alçar el crit al cel: com podia ésser que un govern anomenat socialista prioritzés les ajudes a les entitats financeres i no pas a les empreses o a les famílies?
Rodríguez Zapatero es va afanyar a tranquil·litzar aquell grapat de derrotistes desinformats que van atrevir-se a criticar una tan oportuna i assenyada mesura: no només era una iniciativa comuna impulsada per tots els ministres d’economia de la Unió Europea, sinó que tenia com a objectiu final apuntalar l’estabilitat bancària i garantir l’accés als crèdits de les empreses i les famílies.
El mandatari espanyol, que uns mesos abans ja havia mostrat la seva innegable modèstia en declarar que el seu país comptava amb el sistema bancari “més estable del món”, aclaria que la seva voluntat no era en cap cas la d’ajudar a unes entitats bancàries que havien seguit obtenint uns beneficis astronòmics malgrat la crisi, sinó assegurar que aquestes no retallessin els préstecs i hipoteques a aquells que més ho necessitaven.
Un aclariment i una garantia que eren del tot innecessaris ja que, per una banda, la solvència de la banca espanyola era inqüestionable i, per una altra, perquè l’orientació progressista i social de la política del govern del PSOE no ha pogut ésser més palesa des de la seva arribada al poder…
En comptes de fer com el govern anterior, i preocupar-se únicament per operacions de gran envergadura, d’interès més propagandístic o ornamental que no pas pràctic, que afavoreixen només les grans empreses i les classes més benestants (Trens d’Alta Velocitat, Fires i Congressos, Jocs Olímpics…), el govern de Rodríguez Zapatero ha apostat de manera entusiasta i decidida per polítiques socials i integradores (Rodalies, petit comerç, Sanitat, Educació…) que tenen com a destinatari la població més desafavorida.
És per això que no ha de sorprendre gens que hagi estat, de nou, ell qui l’hagi encertada i no pas els seus amargats crítics! Des que es va fer efectiva l’aportació per part de l’estat dels diners dels contribuents a bancs i caixes s’han acabat de cop els problemes de finançament del ciutadà de carrer, que vivia asfixiat per unes quotes hipotecàries inassolibles i per un sou que cada mes semblava més esquifit… fins que va perdre la feina!
El resultat ha estat igualment efectiu pel que a les Petites i mitjanes empreses es refereix: els ajuts a les entitats financeres han tallat d’arrel les seves dificultats pressupostàries i les seves necessitats de capital! Ho certifica, a bastament i sense ombra de dubte, el més recent informe que ha presentat el Consejo Superior de Cámaras de Comercio, que revela que només el 80 %, 4 de cada 5, de les PIMES que s’han dirigit a entitats financeres han tingut problemes per a accedir al finançament en el darrer trimestre…
Segons desvetlla aquesta enquesta, una vegada rebudes les ajudes – provinents dels diners del contribuent – les entitats financeres s’han apressat a afavorir i millorar les condicions dels crèdits que concedien: en un 59 % dels casos han reduït el volum de finançament; han encarit les despeses i comissions en un 76 % dels casos; en un 71 %, han augmentat les exigències de garanties i avals; a 3/5 parts de les empreses se’ls hi ha incrementat el cost de finançament i s’ha dilatat el termini de resposta; al 26 % se’ls hi ha exigit un termini de devolució més curt del que era habitual…
Una mostra més de la inqüestionable responsabilitat social i d’utilitat pública d’aquest tipus d’entitats! I, alhora, un nou èxit per al president espanyol en matèria de finançament…! Ara només cal esperar que demanin disculpes tots aquells malpensats que van gosar manifestar el seu temor de que les ajudes públiques als bancs i caixes mai no arribarien als seus destinataris finals, les empreses i, sobretot, els ciutadans…
dilluns, 9 de febrer del 2009
[download#5#image]
Publicat al Diari de Terrassa, el 25 de febrer