Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
La resposta Durant un temps, els partidaris de la independència de Catalunya i els nostres representants polítics hem avançat de la mà. Gairebé del tot fins al Primer d’Octubre. Després, quan el President Carles Puigdemont va decidir declarar tan sols testimonialment la República catalana i deixar-la en suspens al cap de set segons, ja no…
Declarar, sense cap mena de fonaments ni proves (que no poden existir), que a les eleccions plebiscitàries una llista de país no tan sols obtindria menys vots que CiU i ERC per separat sinó que beneficiaria la formació d’Artur Mas i perjudicaria la d’Oriol Junqueras suposa no ja no una insensatesa, sinó una evident (i…
Sóc conscient que, a hores d’ara, tractar d’analitzar la situació del procés és no tan sols complicat, sinó arriscat: si, ja des de fa temps, els partidaris de cada formació política s’han anat assemblant més i més als fanàtics dels equips de futbol —que, des de les vísceres, defensen els seus colors encara que s’equivoquin…
En sessió extraordinària del Consell Nacional del PSC Pere Navarro ha fet la passa definitiva que, malauradament, esperàvem. Per dir-ho en paraules de la seva intervenció, va “donar una resposta clara a aquells que vulguin saber què pensem, quin és el nostre projecte, a on volem anar”. I on volen anar és on són: enlloc….
En el seu tan oportunista com tendenciós editorial de diumenge, Qui té por dels moderats?, La Vanguardia afirmava d’una manera tan concloent com infonamentada que “és encoratjador veure com creixen, a tot Espanya, les opinions i pronunciaments favorables a la revisió i reforma del model de 1976-1980. […] El corrent d’opinió favorable a les reformes…
Llegeix-ne més “Els espanyols “decideixen” que no tenim dret a decidir” »
La Vanguardia, que no s’ha adonat de com ha canviat la societat catalana al seu voltant i que s’ha esforçat en viure com si l’independentisme no fos una realitat creixent inqüestionable, tot d’una ha pretès presentar-se com un nou representant de la majoria silenciosa demanant-se Qui té por dels moderats? Fent una afirmació que, com…
Llegeix-ne més “Els moderats només fan por als que temen el canvi” »
Per a qualsevol persona que segueix amb un mínim d’imparcialitat —o, si més no, de desapassionament— el que està succeint a Catalunya els darrers temps, on les posicions de les respectives forces estan tan clares, l’únic dubte que oferia el Debat de Política General de la setmana passada era saber quina nova excusa peregrina s’empescaria…
Sembla que el govern espanyol no tan sols ha sabut fer una lectura correcta del resultat de les eleccions del 25 de novembre, sinó que ha decidit prosseguir imprudentment la seva croada de foment de l’independentisme. Així, José Ignacio Wert, el ministre espanyolitzador d’alumnes catalans ha presentat un nou esborrany de l’avantprojecte de llei orgànica…
Llegeix-ne més “L'imperi contraataca: la reforma educativa de Wert” »
Per a qualsevol persona amb quatre dits de front que no es deixi obnubilar pel partidisme sembla obvi que hi havia raons de sobra per a convocar la vaga d’ahir: la major part dels drets laborals que s’havien anat aconseguint al llarg dels darrers cinquanta anys han estat dinamitats per les draconianes receptes que la…
No pot resultat més obvi que és en els grans moments, i no pas en l’exercici quotidià de la seva responsabilitat, que els líders d’un país, els seus més destacats cabdills, es posen de manifest. Un dels majors handicaps que han perseguit Artur Mas des dels seus inicis —junt amb el del seu atractiu, entès…
