Cal felicitar, amb tot el vigor i l’encoratjament que es mereix, l’actual direcció d’Esquerra Republicana de Catalunya, amb el magnífic Joan Puigcercós al capdavant! Novament – com ja ho van fer en el darrer Congrés Nacional – han demostrat que són els més llestos i espavilats de la classe… En un tres i no-res han detectat quin era el gran problema del seu partit, allò que el llastava greument i que amenaçava d’enfonsar la – teòrica – nau insigne de l’independentisme català, rebaixant el seu sostre electoral a mínims que es consideraven ja definitivament superats.
Ben segur que algun derrotista o contrarevolucionari d’aquells que segueixen militant al partit tan sols per a desgastar-lo i deslegitimar el seu projecte sobiranista – un d’aquells quintacolumnistes dirigits per la malèvola Convergència – encara s’entestaria en forçar i viciar el diàfan i infal·lible diagnòstic efectuat per Puigcercós i Carod.
Provant de beneficiar l’enemic a les portes, l’ínclit Artur Mas, no dubtarien en afirmar que els grans problemes d’ERC no són altres que la seva voluntat de mantenir-se al poder a qualsevol preu, no trencar el pacte amb el PSC que està arrencant la crosta nacionalista del país i convertint-lo en una regió més de l’estat espanyol, la seva progressiva renúncia al projecte independentista, una excessiva submissió a la legislació espanyola (pel que a banderes i símbols estatals es refereix), l’oblit de les seves posicions d’esquerres i de progrés (Quart Cinturó, MAT…), la proliferació d’assessors i germans, el recolzament a la candidatura olímpica de Madrid, o l’acusada tendència dels seus dirigents cap al presidencialisme i el despotisme camuflat…
No cal dir que aquesta idea defensada pels boicotejadors dels republicans – entre els quals cal comptar-hi en Salvador Cardús, en Víctor Alexandre i tants d’altres que cometen el pecat de no combregar amb la línia oficial del partit – no té cap base sòlida ni justificació de cap mena: és evident que els problemes provenen – o provenien – exclusivament de la presència de Joan Carretero dins d’ERC!
Aquest sabotejador, que segons la direcció dels republicans pretén “omplir l’espai de centre dreta independentista”, hauria d’aprendre de la seva coherència! Com pot admetre un partit declarat en els seus estatuts com a sobiranista que un dels seus militants proposi la creació “d’una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya”…!
Sort que l’eximi President d’Esquerra ha reaccionat amb l’eminent clarividència que el caracteritza i ha decidit obrir un expedient disciplinari i suspendre de militància el líder de Reagrupament.cat per haver publicat un article que, segons la declaració pública d’ERC, ha “perjudicat greument la imatge del partit i ha generat confusió i alarma entre el conjunt de la militància i l’electorat”…
Només algun indocumentat irresponsable cometria la insensatesa de criticar la seva decisió o de dubtar que, des de la reedició del Govern Tripartit, només els actes i les declaracions de Joan Carretero – i no pas els de qualsevol altre càrrec amb cotxe oficial i equip d’assessors – ha causat perjudicis a l’irreprotxable i coherentíssima imatge del partit independentista!
© Cesc Serrahima 2009
Publicat a Opnio Nacional, el 30 d’abril