Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
On som i com hi hem arribat (III) Artur Mas, els Mossos i Versió RAC1 En aquest ambient tan convuls i enrarit, on tothom està en tensió —quan dic “tothom” vull dir “tothom menys el Govern”, amb el President Quim Torra al capdavant, que sembla que se sent molt i molt còmode al seu despatx,…
Llegeix-ne més “On som i com hi hem arribat (IV)” »
En política, la culpa sempre és dels altres, sempre! Si res no va com cal, són els altres els que s’han equivocat. Els que, per dir-ho en paraules de Mas, han posat pals a les rodes. És per això que si algú, alliberat de fanatismes partidistes, vol saber per què no s’ha arribat —ni s’hi…
Llegeix-ne més “Junts Pel Res: la culpa és (i l’infern són) dels altres” »
Declarar, sense cap mena de fonaments ni proves (que no poden existir), que a les eleccions plebiscitàries una llista de país no tan sols obtindria menys vots que CiU i ERC per separat sinó que beneficiaria la formació d’Artur Mas i perjudicaria la d’Oriol Junqueras suposa no ja no una insensatesa, sinó una evident (i…
Llegeix-ne més “Llista de partit / llista de país” »
Sóc conscient que, a hores d’ara, tractar d’analitzar la situació del procés és no tan sols complicat, sinó arriscat: si, ja des de fa temps, els partidaris de cada formació política s’han anat assemblant més i més als fanàtics dels equips de futbol —que, des de les vísceres, defensen els seus colors encara que s’equivoquin…
Llegeix-ne més “Pensar en el país, no en el partit” »
Les gens poc sensates declaracions de Pere Navarro després de la condemnable i injustificable agressió que sofrí diumenge a Terrassa m’han produït una tristesa enorme, insuperable. Malgrat les nostres obvies divergències polítiques i socials, sempre li havia tingut una gran estimació i respecte personal. Tanmateix, aquesta vegada m’ha decebut per complet. Si la integritat, la…
Llegeix-ne més “Un cop de puny a la dignitat moral” »
Comentava ahir en Carles Camps Mundó en un més que interessant article publicat al Núvol la incongruència enorme —i inadmissible— que suposa que els mateixos representants polítics que es presenten, un dia sí, l’altre, també, com a adalils de l’independentisme, emprin la llengua espanyola al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Avui hem pogut constatar…
Llegeix-ne més “Ja podem anar fent declaracions de sobirania, ja…” »
Tant l’estat espanyol com les formacions polítiques que el representen a Catalunya s’entesten en mantenir amb fermesa el vell eslògan “Spain is different”: paradoxalment, els mateixos que asseguren que tenen al seu darrera la majoria silenciosa de la societat catalana, que s’oposa a les propostes sobiranistes del mefistofèlic Artur Mas, són els que es neguen…
Llegeix-ne més “La veu de la majoria silenciosa” »
En el seu tan oportunista com tendenciós editorial de diumenge, Qui té por dels moderats?, La Vanguardia afirmava d’una manera tan concloent com infonamentada que “és encoratjador veure com creixen, a tot Espanya, les opinions i pronunciaments favorables a la revisió i reforma del model de 1976-1980. […] El corrent d’opinió favorable a les reformes…
Llegeix-ne més “Els espanyols “decideixen” que no tenim dret a decidir” »
La Vanguardia, que no s’ha adonat de com ha canviat la societat catalana al seu voltant i que s’ha esforçat en viure com si l’independentisme no fos una realitat creixent inqüestionable, tot d’una ha pretès presentar-se com un nou representant de la majoria silenciosa demanant-se Qui té por dels moderats? Fent una afirmació que, com…
Llegeix-ne més “Els moderats només fan por als que temen el canvi” »
Malgrat que la tradicional —i gairebé congènita— tendència de Convergència i Unió a la temprança política, al malaurat i infructuós hàbit de nedar i guardar la roba (per no dir-ho amb l’expressió preferida de Jordi Pujol que esmenta la Ramoneta…), alguns havíem confiat que l’aposta del seu líder per a l’establiment d’un estat propi per…
Llegeix-ne més “Artur I, el poruc” »
