- Feu que esmorzin, dinin i sopin sempre sols (i, si pot ésser, amb el televisor engegat): no fos cas que s’acostumessin a explicar-vos les seves coses.
- Porteu-los a l’escola (i a tot arreu) sempre en cotxe: no fos cas que s’acostumessin a caminar i a mantenir-se en forma.
- Digueu-los mentides o mitges mentides cada vegada que us convingui (“Ara no porto diners”, “El cavallet no funciona”,…), no fos cas que aprenguessin a explicar-vos sempre la veritat i entenguin el valor que aquesta representa.
- Doneu-los i compreu-los sempre tot el que us demanen (no els causeu un —teòric— trauma infantil), no fos cas que aprenguessin que mai no ho podran tenir tot.
- Doneu-los en tot moment i circumstància la raó (sobretot quan ho fan de males maneres), no fos cas que s’acostumessin a la frustració de no tenir-la sempre, o que aprenguessin que l’error és la millor —l’única, de fet— escola del coneixement.
- Ignoreu la seva ràbia i els seus brots incipients —i no tan incipients— de violència (bufetades a l’escola, cops de puny als vostres ventres…), no fos cas que aprenguessin els beneficis del diàleg i deixessin el comportament bel·licista de costat.
- Encoratgeu-los a mirar la televisió i a jugar sols tanta estona com puguin (si és possible, a jocs addictius, que us alliberen d’ells durant llargues hores), no fos cas que s’acostumessin a ésser sociables i a fer-se amb altra gent.
- Doneu-los de menjar únicament el que els agrada (si és fàcil i ràpid de preparar, millor que millor), no fos cas que aprenguessin que no sempre podran fer el que volen o s’acostumessin a practicar una alimentació equilibrada.
- Apunteu-los a les activitats extraescolars —i escolliu els seus amics i amigues— d’acord amb el vostre interès i conveniència, no pas amb els seus (què hi fa, si no els agrada el bàsquet o el ballet, o si no s’entén amb els fills dels nostres amics!), no fos cas que s’acostumessin a tenir en compte un concepte tan desfasat com l’altruisme: pensar en les necessitats dels altres abans que en les seves —o, tot curt, que les necessitats dels altres també existeixen.
- Practiqueu l’egocentrisme: no permeteu —per res del món i sota cap concepte— que deixin mai de creure, encara que sigui per un sol instant, que són el Centre del Món, no fos cas que s’acostumessin a la realitat de la vida (de joves i d’adults) que els espera.
En conclusió, i síntesi:
No els demostreu, amb el vostre exemple, els imprescindibles valors positius del proïsme, la dedicació i la cultura de l’esforç —ans al contrari, convertiu-los en acòlits del MEP (Mínim Esforç Possible)—, no fos cas que els prepareu per a afrontar, amb opcions d’èxit, el món de demà!
Quan siguin grans, els vostres fills i filles —i els psicòlegs— us ho agrairan d’allò més!
Publicat al Núvol, el 6 de març del mmxiii
© Xavier Serrahima 2013
www.racodelaparaula.cat
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Està molt bé!
Està molt bé!