Un altre sant Jordi és possible, encara
Se suposa que el que hauria de fer, el dia de Sant Jordi, seria recomanar-vos que compreu els meus llibres. Lloant-los com si fossin una mena de festí dels déus. No ho faré, per descomptat. Per decència, en primer lloc. Per principi, en segon. Per sentit comú, en tercer: si les meves obres no es defensen per elles soles, malament rai.
El que si que faré, el que sí que vull fer, el que sí que crec que és del tot indispensable de fer és dir-vos que aprofiteu aquesta Diada del Llibre per comprar (i, sobretot, per llegir) llibres d’autor.
Llibres escrits amb (i des del) cor. Llibres que no tan sols han sorgit d’una necessitat —d’una necessitat expressiva, d’una necessitat comunicativa— sinó que són el producte directe, autèntic d’aquesta necessitat.
Llibres, doncs, que (com succeeix amb el cinema d’autor) són el fruit i la imatge —si ho volem, la metàfora— de la manera de veure i de viure el món dels seus autors i autores. Que han estat escrits no pas tant amb el seny, sinó amb la rauxa; no amb (i des del) cervell, sinó amb (i des del) cor. Llibres escrits amb la sang de les seves venes.
Llibres que, si són el que són, que si són com són és perquè són el fruit necessari, immediat, directe, autèntic dels seus creadors. Perquè no podien ser de cap altra manera. Perquè en el món de l’art la distinció entre el fons i la forma no existeix, no pot existir: el fons determina la forma; la forma, el fons. El fons-forma, la forma-fons és tot un.
Llibres que, precisament perquè han defugit les modes, les receptes (escoloescripturesques o no), les regles, les normes i els consells; que, precisament perquè no pretenen vendre’ns res ni convéncer-nos de res; que, precisament perquè no practiquen el funambulisme verbal ni creen (artificialment) una intriga que ens obligui a seguir-los llegint; que, precisament perquè no ens ofereixen un foc (o un fum) d’encenalls, tan enlluernador com efímer, no hauran rebut cap premi literari, no constaran en cap llista de recomanacions, no apareixeran a la televisió o a la ràdio, ni, per tant, no els trobareu a la primera línia de les taules de les parades de sant Jordi.
Llibres que, precisament perquè tenen un alt valor literari; que, precisament perquè no estan disposats a sotmetre’s a la dictadura del mercat (i del mercandatge); que, precisament perquè respiren (i reclamen) l’aire de la llibertat que qualsevol creació artística requereix, seran invisibles, com invisibles, també, són els seus autors o autores.
Llibres que, precisament perquè no els podreu trobar a les parades de sant Jordi; que, precisament perquè us caldrà demanar-los a la vostra llibreria (de Guàrdia) habitual, us faran gaudir, us faran pensar, un faran veure el món d’una altra manera.
Llibres que, encara que sigui un bri, una unça, un poc quasi imperceptible, us canviaran la vida. Que us faran entendre (i, sobretot, compartir) el sentit i la raó de la creació artística.
Llibres que us faran estimar la literatura. I que, tot fent-vos-la estimar, us faran ser més vosaltres mateixos.
En definitiva: per sant Jordi —i cada dia— llegiu llibres d’autor: veus que escriuen al dictat del més profund dels cors dels seus autors i autores, per adreçar-se al més profund del profund dels vostres cors.
Veus autèntiques que necessiten parlar-vos. I que, en sigueu o no conscients, també vosaltres necessiteu escoltar.
De la mateixa manera que els creadors artístics segueixen, no poden sinó seguir, el guiatge de les seves veus interiors, davant les parades de llibres deixeu, avui —i cada dia— que sigui la veu dels vostres cors la que us guiï.
sant Jordi del mmxxii
© Xavier Serrahima 2022
www.racodelaparaula.cat
www.xavierserrahima.cat
@Xavierserrahima
orcid.org/0000-0003-3528-4499
Veure la llista completa d’autors i autores i títols analitzats
Veure la llista completa de traductors i traductores de les obres analitzades
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0)