* No hi ha al món cap aliment, ni vi, ni tan sols el petó de cap dona, que sigui més dolç que […] un aire impregnat de flors, d’humitat i frescor.
(© Aleksandr Soljenitsin, Vergonya, Labreu Edicions, pàg. 13)
* Quan rebem el càstig del flagell de la consciència, els remordiments ens esqueixen per dins durant tota la vida.
(© Aleksandr Soljenitsin, Vergonya, Labreu Edicions, pàg. 45)
* Envellir amb serenor no és pas un camí de decadència sinó d’enaltiment.
(© Aleksandr Soljenitsin, Vergonya, Labreu Edicions, pàg. 51)
* L’única gràcia dispensada als éssers vius és el seu esforç… i la seva ànima.
(© Aleksandr Soljenitsin, Vergonya, Labreu Edicions, pàg. 54)
* Divina ignorància: aquest sí que és un do magnànim.
(© Aleksandr Soljenitsin, Vergonya, Labreu Edicions, pàg. 56)
* Les paraules no li sortien mai de cop, més aviat s’arrossegaven amb crosses des d’on havien estat concebudes.
(© Aleksandr Soljenitsin, Vergonya, Labreu Edicions, pàg. 91)
* El camp de batalla deixa en els ingenus rostres dels joves [l’empremta de virilitat prematura].
(© Aleksandr Soljenitsin, Vergonya, Labreu Edicions, pàg. 110)
