* Aquest fràgil edifici tan amenaçat, la nostra vida, l’hem de portar tots sols.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 77)
* Els propis sentiments són la primera trampa que ens costa de salvar, de superar amb una certa dignitat.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 115)
* Tendim inconscientment a centralitzar per a poder catalogar o bé ofegar amb més facilitat.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 115)
* Els rius són […] el sistema nerviós de la terra.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 116)
* Ésser català i casar-se amb una dona intel·ligent és una cosa ben fotuda.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 191)
* Quan s’és pobre no es pot mai assegurar que un alliberament no comporti una nova i potser pitjor forma d’esclavatge.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 232)
* El futur és el moment que estem vivint.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 308)
* Un artista que parla massa d’art és que necessita justificar-se o bé suplir una manca d’inspiració.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 320)
* Tan fàcil que sembla viure i tan difícil que sembla escriure.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 321)
* Estàs casat amb mi, però tens una amant que es diu Literatura, una amant contra la qual no hi ha combat possible perquè no és de carn i ossos.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 326)
* És tan fàcil escriure les coses que han estat viscudes, és tan fàcil que fins i tot arriba a anguniejar, perquè escriure és una cosa ben difícil.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 512)
* Una cosa és pensar les coses, i fins i tot escriure-les, i una altra, més dura, és viure-les.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 535)
* La mort acompleix la funció justa, és el que hauria de ser.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 563)
* L’amor no és un sentiment tancat i que es dirigeix vers una única direcció.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 599)
* L’espontaneïtat és una mena de retorn a la pubertat.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 605)
* La lletra impresa és l’arma dels covards que saben escriure, dels oprimits que tenen coses a dir.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 643)
* La coacció és una forma de mort lenta.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 664)
* L’amor entra per la bellesa.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 691)
* La fam sexual és insadollable, es posseeix una persona i la possessió voldríem que sempre anés en progressió, que esdevingués una absorció total.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 751)
* És el millor enemic el que ens manté vius en una societat competitiva.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 754)
* L’home pot formular sempre un altre per què, el per què del per què.
(© Joaquim Soler, París-Bis, Lleonard Muntaner Editor, pàg. 755)
