NOTES DEL DIETARI
22 de gener del mmxxvi
TPraVda3
Sens dubte, el més destacat dels dos dies que portem des de l’accident de la Renfe a Gelida ha estat la informació que ens ha vingut brindant, gairebé cada cinc minuts —no fos cas que no desaprofitessin cap oportunitat per mantenir i, si és possible, augmentar el seu lideratge d’espectadors—, TV3.
Aquella cadena que no fa massa anys van definir com “la nostra”. I que els espanyolistes anomenaven “la crosta”, quan s’adonaven que era una televisió nacional, nacional catalana, s’entén, i no pas una d’autonòmica o, com prefereixen qualificar-la, de regional.
En aquells temps, en que el Govern el portava la dreta catalana, aquesta colla de racistes i xenòfobs que només miraven la seva butxaca i que es creien —i, segons el bon home que representa Esquerra Republicana al Congreso de los diputados, encara es creuen— els amos de Catalunya, els del 3 % que mai no es va poder demostrar, TV3 era una televisió de veritat.
De veritat perquè no només representava —i, per tant, ens explicava— el país, sinó, també, perquè els seus Telenotícies informaven.
I ho feien, principalment, per la mateixa raó per la que les grans televisions dels països seriosos ho fan, perquè era independent; perquè el periodistes que en formaven part no eren escollit per la seva afinitat política, sinó per la seva validesa i pels seus coneixement, per la seva eficiència.
Sabies que, quan t’oferien una notícia, el que comptava més era que fos neutral, que fos presentada i no pas interpretada.
En la mesura en que això fos possible, és clar. Perquè una mínima pàtina de la ideologia sempre es deixa traslluir.
Ara, la pàtina era variable. Depenia més del periodista que no pas del qui dirigeix el periodista.
Ahir, TV3 va posar en evidència que podria dir-se TPraVda3 sense cap problema. Que és més un òrgan propagandístic del Partit Socialista que no pas una televisió o un servei públic.
De veritat —pravda— és creïble que en tot el dia d’ahir i en tot el d’avui ningú a TV3 hagi indicat que l’accident difícilment s’hauria produït si l’estat espanyol hagués invertit a la Renfe de Catalunya —que ni ara ni mai serà la Renfe Catalana (com no ho serà mai l’Agencia Tibutària), per més que els venedors de fum vulguin convèncer-nos— el que es va comprometre a invertir?
Si els periodistes de TV3 tinguessin el símptoma de Pinotxo, els hauria crescut un pam i mig el nas, avui i ahir.
Als catalans amb consciència, el que ens creix és la indignació.
En primer lloc, per l’ocultació de la informació, per tant, de la veritat.
En segon lloc, i sobretot, perquè n’estem farts, que ens prenguin per enzes.
dijous, 22 de gener del mmxxvi
© Xavier Serrahima 2025
www.racodelaparaula.cat
www.xavierserrahima.cat
@Xavierserrahima
orcid.org/0000-0003-3528-4499
Aquesta obra de Xavier Serrahima està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0)
