Skip to content

Xavier Serrahima: el racó de la paraula

Anàlisi i orientació literària

Michela Murgia: el discret encant de la seducció

Posted on novembre 28, 2011 By xavier@serrahima.cat No hi ha comentaris a Michela Murgia: el discret encant de la seducció

Catalunya —com Euskadi— és una illa de diversitat al bell mig de l’unitarisme integrista de l’estat espanyol. Possiblement per aquesta raó ens sentim tan irremissiblement atrets i captivats per una novel·la tan magnífica i vigorosa com L’acabadora, en la qual la insularitat hi juga un rol fonamental, quasi de protagonista.

Delicada afinitat que es posà de manifest amb absoluta claredat en la primera visita que feu a casa nostra la seva autora, l’escriptora sarda Michela Murgia. Provenint com prové d’una poble i un país petit (un piccolo paese), res més lògic que escollís l’acollidora la biblioteca Emília Xargay, de Sarrià de Ter —una illa de cultura enmig de la mar atrafegada de la ciutat—, per a oferir un col·loqui a les terres gironines. Com ho és que preferís trobar-se amb un grup reduït, que li permetés sentir-se com a casa seva.

En veure-la, ningú no imaginaria que és una escriptora d’èxit, que ha vist traduïda la seva obra a vint-i-un idiomes: la seva sobrietat indumentària —vesteix la seva figura petita amb un vestit negre tan elegant com auster— defuig la superbiosa vanitat que caracteritza tants autors i autores de llibres que es venen tant com no es llegeixen.

Tal i com succeeix amb la seva novel·la, en principi la seva discreció pot fer-la passar desapercebuda…, fins que pren la paraula i comença a parlar de literatura! Llavors resulta impossible no escoltar-la, enquimerat. Amb una dicció clara, senzilla, suau i tranquil·la —que assaboreix amb una delicada morositat totes i cadascuna de les paraules més que no pas llegir-les o pronunciar-les— va prenent volada progressivament, fascinant els oients, embolcallant-los amb la màgia del seu embruix personal i literari, fent desaparèixer tot el que els envolta.

Tot i la precisió dels seus mots, que escull amb una cura exquisida, el seu esguard càlid i inquisitiu diu molt més encara que no pas les paraules. Amb una passió incontinguda amarada de delicadesa, creant l’ambient més propici a la cordialitat i les confidències, explica que el que més li interessava en escriure L’acabadora era narrar la història d’aquesta relació tan intensa que s’estableix entre la vella i la nena, i fer-ho a través del concepte de les “filles de l’ànima” (fillus de anima), una filiació de tipus electiu tradicional a Sardenya que té el mateix valor que la filiació consanguínia.

«Jo mateixa sóc “filla d’ànima” i em resultava incomprensible que anteriorment cap escriptor no hagués tractat aquesta meravellosa usança que amplia i posa en qüestió la família convencional. Aquesta família que alguns, sota l’influx de la poderosíssima església catòlica, s’entesten a presentar com l’única natural.»

«El fet que Sardenya sigui un país petit permetia que el fill d’una parella fos, alhora, el fill de tots. La família no era mononuclear, sinó àmplia, col·lectiva, amb un fermíssim component comunitari. És per això que el rol de l’acabadora no és un rol individual, sinó col·lectiu, com ho era el de la família sarda tradicional.»

Stefano Puddu, el seu ambaixador sardo-català, responsable també de l’epíleg del llibre, aprofita les pauses per a traduir amb tanta fidelitat com ardor els termes italians especialment difícils de capir.

En una confessió d’arrels diàfanament Flaubertianes l’autora comenta que escriu novel·les amb molta fatiga: «No ho puc fer en qualsevol moment ni en qualsevol circumstància. Em cal molt de temps. Per a escriure les 160 pàgines de L’acabadora hi vaig esmerçar tres anys. Això també és molt sard. El dialecte propi de Sardenya és el silenci. Cada paraula ha de tenir el valor d’un món sencer. La síntesi és un valor fonamental. Una frase sarda típica afirma: “Abans que no et parlin, ja has de saber què volen dir-te i saber què has de fer.” (“Prima di sentirli parlare, devi già sapere cosa ti vogliono dire e cosa devi fare.”) A la cultura sarda, parlar de manera explícita gairebé implica tractar de ximple el teu interlocutor.»

A mesura que avança, el col·loqui —transformat ben aviat un diàleg del tot bidireccional, obert i participatiu, esperonat tant per la seva simpatia com per la seva generosa permeabilitat— esdevé més intens i més pregon. Alguna de les frases de Michela Murgia desprenen l’aroma deliqüescent del cisellat pacient de la paraula, del conreu de la saviesa antiga, de l’adagi intemporal: “És l’imaginari el que crea la realitat, no pas la realitat la que crea l’imaginari”; “Una novel·la t’ha de permetre migrar: dur-te del lloc on eres a un altre, fer-te diferent”; “La veritat que té més pes és la que resta en el silenci, la que no és dita,”.

Com els ressons del silenci, el temps sembla haver-se aturat, durant aquella conversa tan amical i entranyable, però per fi la tirania dels rellotges trenca l’encís i s’imposa la necessitat de retornar a la realitat quotidiana: un sospir de desencís esclata entre es presents, extasiats encara per la proximitat i la natural afabilitat de la gran escriptora sarda.

Michela Murgia ha sabut sembrar en el seu record el discret encant de la seducció.

 
(Traduzione italiana, per gentile concessione di Stefano Puddu:

Michela Murgia: Il fascino discreto della seduzione

La Catalogna —come i Paesi Baschi (Euskadi)— è un’isola di diversità nel bel mezzo dell’unitarismo integralista dello Stato spagnolo. Forse per questa ragione ci sentiamo irresistibilmente attratti e conquistati da un romanzo come Accabadora, magnifico e vigoroso, in cui l’insularità svolge un ruolo fondamentale, quasi da protagonista.

Delicata affinità che si è resa evidente con assoluta chiarezza nel corso della prima visita che ha fatto a casa nostra la sua autrice, la scrittrice sarda Michela Murgia. Visto che anche lei proviene da un paesino, niente di più naturale che si scegliesse l’accogliente biblioteca Emília Xargay, di Sarrià de Ter —un’isola di cultura in mezzo al mare affacendato della città— per offrire un colloquio nei territori della provincia di Girona. E così pure che preferisse trovarsi con un gruppo ridotto, con cui sentirsi più a suo agio, come a casa.

Al vederla, nessuno immaginerebbe di avere davanti una scrittrice di successo, la cui opera è tradotta in più di venti lingue; la sobrietà del suo abbigliamento —veste un vestito scuro elegante e austero— è lontana dalla vanità superba che caratterizza tanti autori e autrici di libri che vengono venduti tanto quanto non vengono letti.

Come accade anche col suo romanzo, inizialmente questa discrezione potrebbe farla passare inavvertita… finchè non prende la parola e comincia a parlare di letteratura! Allora diventa impossibile non ascoltarla, come rapiti. Con una pronuncia chiara, semplice, morbida e tranquilla —assaporando con delicata voluttà ogni parola, più che non leggerla o pronunciarla— pian piano eleva il discorso, affascinando l’uditorio, avvolgendolo con la magia del suo incanto personale e letterario, fino a far sparire il mondo circostante.

Nonostante la precisione delle sue parole, che sceglie con cura squisita, il suo sguardo caldo e penetrante è anche più eloquente di quel che dice. Con malcelata passione pervasa di delicatezza, riuscendo a creare l’ambiente propizio alla cordialità e alle confidenze, spiega che ciò che più le interessava, nello scrivere Accabadora, era raccontare la storia di questo rapporto così intenso che si stabilisce tra l’anziana e la bambina, grazie all’istituzione ancora oggi in uso dei “figli d’anima” (fillus de anima), una filiazione di carattere elettivo tradizionale in Sardegna, che raggiunge lo stesso valore della filiazione consanguinea.

“Anche io sono «fill’e anima» e mi sembrava incomprensibile che in precedenza nessuno scrittore avesse parlato di questa usanza meravigliosa che amplifica e mette in discussione la famiglia convenzionale. Quel modello di famiglia che, sotto l’influsso della potentissima chiesa cattolica, si insiste nel proporre come l’unica naturale”.

“Il fatto che in Sardegna i paesi siano piccoli permetteva che i figli di una coppia fossero, allo stesso tempo, figli di tutti. La famiglia non era mononucleare ma estesa, collettiva, con una fortissima componente comunitaria. È per questo che il ruolo dell’accabadora non è individuale, ma collettivo, come lo era quello della famiglia sarda tradizionale”.

Stefano Puddu, il suo ambasciatore sardo-catalano, responsabile anche dell’epilogo del romanzo (nella sua versione catalana), utilizza le pause per tradurre con fedeltà e passione, in parti uguali, le espressioni italiane particolarmente difficili da capire.

In una confessione di trasparente ascendenza flaubertiana, l’autrice ci rivela che scrive romanzi con molta fatica: “Non posso farlo in qualunque momento o circostanza. Ho bisogno di molto tempo. Per scrivere le 160 pagine di Accabadora mi ci sono voluti tre anni. Anche questo è molto sardo. Il dialetto più parlato in Sardegna è il silenzio. Ogni parola deve avere il valore di un mondo intero. La sintesi è un valore fondamentale. Una frase sarda tipica afferma: «Prima che comincino a parlare, devi già sapere cosa ti vogliono dire e cosa devi fare». Nella cultura sarda, parlare in modo troppo esplicito è quasi un modo per dare dello stupido al tuo interlocutore”.

Man mano che il colloquio procede —trasformandosi ben presto in un dialogo del tutto bidirezionale, aperto e partecipativo, incoraggiato dalla sua simpatia e dalla sua generosa permeabilità— diventa più intenso e profondo. Alcune frasi di Michela Murgia sprigionano l’aroma inebriante del paziente cesellato della parola, di chi coltiva una sapienza antica, come un “adagio” senza tempo: “È l’immaginario che crea la realtà, e non la realtà che crea l’immaginario”; “Un romanzo deve farti compiere una migrazione: portarti dal luogo in cui eri a un luogo nuovo, e così renderti differente”; “La verità più gravida di peso è quella che resta nel silenzio, quella che non viene detta”.

Come l’eco del silenzio, il tempo sembra essersi fermato, in quella conversazione così amichevole e intima, ma alla fine la tirannia degli orologi rompe l’incanto e impone l’obbligo di tornare alla realtà quotidiana: un sospiro di rassegnazione percorre l’uditorio, ancora estasiato dall’accessibilità e affabilità naturale della grande scrittrice sarda.

Michela Murgia ha saputo seminare nel suo ricordo il fascino discreto della seduzione.)

dilluns, 28 de novembre del mmxi

© Xavier Serrahima 2011

Safe Creative #1103068643444

Comparteix

Lectures: 1
Cròniques literàries Tags:Accabadora, fillus de anima, L’acabadora, lectura, literatura, llegir, Michela Murgia, Notes de lectura, novel·la, novel·la italiana, Sardenya, Stefano Puddu

Navegació d'entrades

Previous Post: Michela Murgia: el discret encant de la seducció
Next Post: Un espanyol sense complexos

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Archives

  • gener 2026
  • juliol 2025
  • març 2025
  • febrer 2025
  • desembre 2024
  • novembre 2024
  • octubre 2024
  • juny 2024
  • maig 2024
  • abril 2024
  • març 2024
  • octubre 2023
  • setembre 2023
  • juliol 2023
  • juny 2023
  • maig 2023
  • abril 2023
  • març 2023
  • febrer 2023
  • gener 2023
  • desembre 2022
  • novembre 2022
  • octubre 2022
  • setembre 2022
  • agost 2022
  • juny 2022
  • maig 2022
  • abril 2022
  • març 2022
  • febrer 2022
  • gener 2022
  • desembre 2021
  • novembre 2021
  • octubre 2021
  • setembre 2021
  • juliol 2021
  • juny 2021
  • maig 2021
  • abril 2021
  • març 2021
  • febrer 2021
  • gener 2021
  • desembre 2020
  • novembre 2020
  • octubre 2020
  • juliol 2020
  • juny 2020
  • maig 2020
  • abril 2020
  • març 2020
  • febrer 2020
  • gener 2020
  • desembre 2019
  • novembre 2019
  • octubre 2019
  • setembre 2019
  • juliol 2019
  • juny 2019
  • maig 2019
  • abril 2019
  • març 2019
  • febrer 2019
  • gener 2019
  • desembre 2018
  • novembre 2018
  • octubre 2018
  • setembre 2018
  • juliol 2018
  • juny 2018
  • maig 2018
  • abril 2018
  • març 2018
  • febrer 2018
  • gener 2018
  • desembre 2017
  • novembre 2017
  • octubre 2017
  • setembre 2017
  • agost 2017
  • juliol 2017
  • juny 2017
  • maig 2017
  • abril 2017
  • març 2017
  • febrer 2017
  • gener 2017
  • desembre 2016
  • novembre 2016
  • octubre 2016
  • setembre 2016
  • agost 2016
  • juliol 2016
  • juny 2016
  • maig 2016
  • abril 2016
  • març 2016
  • febrer 2016
  • gener 2016
  • desembre 2015
  • novembre 2015
  • octubre 2015
  • setembre 2015
  • juliol 2015
  • juny 2015
  • maig 2015
  • abril 2015
  • març 2015
  • febrer 2015
  • gener 2015
  • desembre 2014
  • novembre 2014
  • octubre 2014
  • setembre 2014
  • agost 2014
  • juliol 2014
  • juny 2014
  • maig 2014
  • abril 2014
  • març 2014
  • febrer 2014
  • gener 2014
  • desembre 2013
  • novembre 2013
  • octubre 2013
  • setembre 2013
  • agost 2013
  • juliol 2013
  • juny 2013
  • maig 2013
  • abril 2013
  • març 2013
  • febrer 2013
  • gener 2013
  • desembre 2012
  • novembre 2012
  • octubre 2012
  • setembre 2012
  • agost 2012
  • juliol 2012
  • juny 2012
  • maig 2012
  • abril 2012
  • març 2012
  • febrer 2012
  • gener 2012
  • desembre 2011
  • novembre 2011
  • octubre 2011
  • setembre 2011
  • agost 2011
  • juliol 2011
  • juny 2011
  • maig 2011
  • abril 2011
  • març 2011
  • febrer 2011
  • gener 2011
  • desembre 2010
  • novembre 2010
  • octubre 2010
  • setembre 2010
  • agost 2010
  • juliol 2010
  • juny 2010
  • maig 2010
  • abril 2010
  • març 2010
  • febrer 2010
  • gener 2010
  • desembre 2009
  • novembre 2009
  • octubre 2009
  • setembre 2009
  • agost 2009
  • juliol 2009
  • juny 2009
  • maig 2009
  • abril 2009
  • març 2009
  • febrer 2009
  • gener 2009
  • desembre 2008
  • novembre 2008
  • octubre 2008
  • setembre 2008
  • agost 2008
  • juliol 2008
  • juny 2008
  • maig 2008
  • abril 2008

Categories

  • Adam, Miquel
  • Aksiònov, Vassili
  • Albert, Caterina
  • Alcàntara, Sílvia
  • Aleksiévitx, Svetlana
  • Aleramo, Sibilla
  • Altres
  • Aluja i Font, Susagna
  • Amado, Jorge
  • Amat-Piniella, Joaquim
  • Ammaniti, Niccolò
  • Andreas-Salomé, Lou
  • Andréiev, Leonid
  • Arbonès, Jordi
  • Arendt, Hannah
  • Argullol, Rafael
  • Aristòtil
  • Arséniev, Vladímir
  • Assaig
  • Assaig literari
  • Austen, Jane
  • Auster, Paul
  • Autobiografia
  • Bach, Josep-Ramon
  • Bakker, Gerbrand
  • Balzac, Honoré de
  • Baram, Nir
  • Barbal, Maria
  • Bardera Poch, Damià
  • Barrera, Heribert
  • Barrett, Colin
  • Barry, Sebastian
  • Bartra, Agustí
  • Baudelaire, Charles
  • Bauman, Zygmunt
  • Benavente, Jaume
  • Benjamin, Walter
  • Bernhard, Thomas
  • Bertrana, Prudenci
  • Bezmozgis, David
  • Biografia
  • Bladé i Desumvila, Artur
  • Blandiana, Ana
  • Blumenberg, Hans
  • Bobbio, Norberto
  • Bond, Michael
  • Bosch, Ramon
  • Brodsky, Joseph
  • Broggi, Marc Antoni
  • Broggi, Moisès
  • Brontë, Anne
  • Bueno, David
  • Bufalino, Gesualdo
  • Busquets, Milena
  • Buten, Howard
  • Cabré, Jaume
  • Cabré, Jordi
  • Calders, Pere
  • Calvo, Lluís
  • Campana, Dino
  • Camps Mundó, Carles
  • Candel, Francisco
  • Canyelles, Neus
  • Čapek, Karel
  • Carbonell, Àngel
  • Casals, Lluís
  • Castellà
  • Castellet, Josep Maria
  • Castells, Ada
  • Català
  • Català, Rosa
  • Céline, Louis-Ferdinand
  • Chandler, Raymond
  • Chesterton, G. K.
  • Cirici, David
  • Citacions literàries
  • Clapés, Antoni
  • Coca, Jordi
  • Coetzee, J.M.
  • Cohen, Richard
  • Compagnon, Antoine
  • Compte rendu littéraire
  • Constantine, Barbara
  • Coromines, Joan
  • Cortés, Santi
  • Couto, Mia
  • criatures
  • Crítica literària
  • Cròniques literàries
  • Cuatrecasas, Llibert
  • Cunningham, Michael
  • Dahl, Roald
  • Dalí, Anna Maria
  • DD. AA.
  • Deulofeu, Alexandre
  • Dickens, Charles
  • Dietaris, diaris, memòries o quaderns
  • Doctorow, E.L.
  • Dostoievski, Fiódor
  • Dovlàtov, Serguei
  • Ducharme, Réjean
  • Dumas fill, Alexandre
  • Dupré, Louise
  • Duran i Ferrer, Joan
  • Duras, Marguerite
  • Dürrenmatt, Friedrich
  • Echenoz, Jean
  • Editorial Minúscula
  • Eggers, Dave
  • El Hachmi, Najat
  • Eliot, T.S.
  • Entrevistes
  • Epistolari
  • Escoda, Ferran
  • Espunyes, Josep
  • Fallada, Hans
  • Fante, John
  • Fauser, Jörg
  • Ferrer-Arpí, Josep M.
  • Filosofia
  • Flaubert, Gustave
  • Fois, Marcello
  • Ford, Richard
  • Foster Walace, David
  • Francès
  • Fuster, Joan
  • Gaige, Amity
  • Garcia, Yannick
  • Gaskell, Elisabeth
  • Gaziel
  • Gide, André
  • Ginzburg, Natalia
  • Goethe, Johann Wolfgang
  • Gógol, Nikolai
  • Gombrowicz, Witold
  • Greene, Graham
  • Grossman, Vassili
  • Gruda, Joanna
  • Gual, Anna
  • Gual, Antoni
  • Guansé, Domènec
  • Hamid, Mohsin
  • Hardy, Thomas
  • Hašek, Jaroslav
  • Helgason, Hallgrímur
  • Hemingway, Ernest
  • Hesse, Hermann
  • Hilton, James
  • Homar, Joan Manuel
  • Hrabal, Bohumil
  • Hustvedt, Siri
  • Infantil
  • Inoue, Yasushi
  • Irla, Josep
  • Irving, John
  • Isaak Babel
  • Ishiguro, Kazuo
  • Jaccottet, Philippe
  • Jerome, Jerome K.
  • Jiménez, Àngel
  • Jin, Ba
  • Josipovici, Gabriel
  • Joyce, James
  • Juan Arbó, Sebastià
  • Kafka, Franz
  • Kandinski, Vassili
  • Kashua, Sayed
  • Kawabata, Y i Mishima, Y
  • Kawabata, Yasunari
  • Kawakami, Hiromi
  • Kazantzakis, Nikos
  • Keegan, Claire
  • Kelman, Stephen
  • Kierkegaard, Søren
  • Köhlmeier, Michael
  • Kotzwinkle, William
  • Krien, Daniela
  • Kucinski, Bernardo
  • Lafayette, Madame
  • Le Carré, John
  • Lemaitre, Pierre
  • Lethem, Jonathan
  • Levé, Édouard
  • Li, Aina
  • Lipszyc, Rykka
  • Llibre de viatges
  • Llobera, Laia
  • Llompart, Josep M.
  • Llop, Roc
  • Llort, Lluís
  • Lluís, Joan-Lluís,
  • López Bofill, Hèctor
  • López Rovira, Carles
  • Lozano-Seser, Jovi
  • Maalouf, Amin
  • Maarouf, Mazen
  • Macdonald, Helen
  • MacShane, Frank
  • Manent, Albert
  • Manning, Frederic
  • Marçal, Maria-Mercè
  • Màrquez, Eduard
  • Martí i Pol, Miquel
  • Martín Ramos, José Luis
  • Martín, Andreu
  • Martinez i Lopez, Laia
  • Maugham, W. Somerset
  • Mauro, Ezio
  • McDermott, Alice
  • McEwan, Ian
  • Mèlich, Joan-Carles
  • Melville, Herman
  • Meyerhoff, Joachim
  • Michaels, Leonard
  • Mikhalopulu, Amanda
  • Mishima, Yukio
  • Modiano, Patrick
  • Monsaingeon, Bruno
  • Montellà, Assumpta
  • Moreno, Marc
  • Munar, Jaume
  • Munro, Alice
  • Murakami, Haruki
  • Murgia, Michela
  • Murià, Anna
  • Mwanza Mujila, Fiston
  • Nabokov, Vladimir
  • Narració / narracions
  • Ndiaye, Marie
  • Nietzsche, Friedrich
  • Notas de lectura
  • Notes de diari
  • Notes de lectura
  • Novel·la
  • O’Connor, Joseph
  • Ôe, Kenzaburô
  • Oller, Narcís
  • Ordine, Nuccio
  • Orriols, Marta
  • Óssipov, Maksim
  • Pairolí, Miquel
  • Parcerisas, Francesc
  • Parlem-ne
  • Pasqual, Marta
  • Pedrolo, Manuel de
  • Petruixévskaia, Liudmila
  • Pi i Margall, Francesc
  • Pietrelli, Lucia
  • Piumini, Roberto
  • Pla, Josep
  • Pla, Xavier
  • Platónov, Andrei
  • Plini el Jove
  • Poca Gaya, Josep
  • Poesia
  • Poésie Québécoise
  • Pons Alorda, Jaume C.
  • Pons, Ponç
  • Ponsatí-Murlà, Oriol
  • Porta, Carles
  • Pou i Pagès, Josep
  • Pous, Teresa
  • Preston, Paul
  • Proust, Marcel
  • Pruitt Stewart, Elinore
  • Puig, Pep
  • Puigdevall, Ponç
  • Puigventós, Eduard
  • Pujol, Adrià
  • Quick, Matthew
  • Rahola, Pilar
  • Ramis, Llucia
  • Rebassa, Carles
  • Renard, Jules
  • Rhodes, James
  • Rilke, Rainer Maria
  • Rius i Sant, Xavier
  • Robbe-Grillet, Alain
  • Roca, Maria Mercè
  • Rodoreda, Mercè
  • Roger, Marie-Sabine
  • Roig, Montserrat
  • Roth, Joseph
  • Rovira i Virgili, Antoni
  • Russell, Karen
  • Sabaté, Víctor
  • Saint-Exupéry, Antoine de
  • Sales, Joan
  • Salord, Maite
  • Salter, James
  • Salvat, Ricard
  • Sanahuja Yll, Eduard
  • Sand, George
  • Santesmases i Ollè, Josep
  • Sanuy, Carles M.
  • Saunders, George
  • Schmitt, Eric-Emmanuel
  • Scholem, Gershom
  • Seksik, Laurent
  • Sèneca
  • Serra, Michele
  • Serrahima, Maurici
  • Shriver, Lionel
  • Sinclair, May
  • Smith, Ali
  • Sobre literatura
  • Soldevila, Ferran
  • Soler, Joaquim
  • Soljenitsin, Aleksandr
  • St. Aubyn, Edward
  • Stănescu, Nichita
  • Steinbeck, John
  • Stendhal
  • Strout, Elizabeth
  • Styron, William
  • Sunyol, Víctor
  • Susanna, Àlex
  • Szymborska, Wisława
  • Tanner, Haley
  • Tasis, Rafael
  • Tavares, Gonçalo M.
  • Teatre
  • Thiong’o, Ngũgĩ wa
  • Thurber, James
  • Todó, Lluís Maria
  • Tolstoi, Lev
  • Torga, Miguel
  • Torné, Gonzalo
  • Torra, Quim
  • Torres, Màrius
  • Tort , Joan
  • Trabal, Francesc
  • Triadú, Joan
  • Tries literàries
  • Trojanow, Ilija
  • Tsvietáieva, Marina
  • Tulli, Magdalena
  • Turguénev, Ivan
  • Twain, Mark
  • Txékhov, Anton
  • Unseld, Siegfried
  • Vallbona, Rafael
  • Valor, Enric
  • van Mersbergen, Jan
  • Vicens Vives, Jaume
  • Vicens, Antònia
  • Vidal Ferrando, Antoni
  • Viladot, Guillem
  • Villatoro, Vicenc
  • Vinyoli, Joan
  • Vogt, Silvana
  • Voltaire
  • von Arnim, Elizabeth
  • von Schirach, Ferdinand
  • Vonnegut, Kurt
  • Waugh, Evelyn
  • Wilde, Oscar
  • Wolfe, Thomas
  • Woolf, Virginia
  • Xammar, Eugeni
  • Yoshimoto, Banana
  • Zamiatin, Ievgueni
  • Zweig, Stefan

Recent Posts

  • Notes d’un dietari: 22 de gener del mmxxvi
  • Notes d’un dietari: 21 de gener del mmxxvi
  • Notes d’un dietari: 3 de juliol del mmxxv
  • Notes d’un dietari, 2 de juliol mmxxv
  • Diaris complets (I: El Somriure de l’atzar), Feliu Formosa, Quip Pro Quo Edicions, 2024

Recent Comments

  1. JOAN DURAN -1, poema ‘Senyes VI’ – TornaveuPoètic | Poesia en veu pròpia a Nua cendra, Joan Duran i Ferrer
  2. LLUIS CASALS, poema ‘Éxode’ – TornaveuPoètic | Poesia en veu pròpia a L’esclat que ara m’ofrenes. Obra poètica, Lluís Casals
  3. LLUIS CASALS, poema ‘Éxode’ – TornaveuPoètic | Poesia en veu pròpia a L’esclat que ara m’ofrenes. Obra poètica, Lluís Casals
  4. MARGARITA BALLESTER, poema ‘Alforja IV’ – Veu de BERTA GIRAUT – TornaveuPoètic | Poesia en veu pròpia a Els ulls, Margarita Ballester, Cafè Central / Eumo Editorial, 2018
  5. PHILIPPE JACCOTTET, poema ‘L’hiver’, en la veu de l’autor – TornaveuPoètic | Poesia en veu pròpia a L’ignorant Poemes 1952-1956, Philippe Jaccottet, Lleonard Muntaner, 2016

Copyright © 2026 Xavier Serrahima: el racó de la paraula.

Powered by PressBook WordPress theme