Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Si ens ho plantegem ben plantejat i ens acarem a la realitat sense por, ens adonarem que el que compta de veritat no és tant quants serem a la manifestació en reclamació d’un estat propi —“Catalunya, nou estat d’Europa”—, sinó què farem una volta hagi quedat prou clar el què volem. En primer lloc, perquè…
Únicament a algun inconscient i malpensat se li pot acudir imaginar que els canvis radicals que el batlle de Terrassa ha introduït al grup parlamentari socialista —la substitució en els seus càrrecs de Joaquim Nadal, Miquel Iceta, Laia Bonet i Marina Geli— obeeixen a la voluntat de passar-hi comptes o d’estirar-los les orelles. Ell mateix…
No pot resultat més obvi que és en els grans moments, i no pas en l’exercici quotidià de la seva responsabilitat, que els líders d’un país, els seus més destacats cabdills, es posen de manifest. Un dels majors handicaps que han perseguit Artur Mas des dels seus inicis —junt amb el del seu atractiu, entès…
Tot i que ja era prou habitual, des que Patxi López, l’actual lehendakari convocà per al proper 21 d’octubre les eleccions a Euskadi resulta impossible escoltar o veure cap debat en una ràdio o televisió espanyoles sobre aquesta contesa electoral sense que algun dels seus participants es refereixi a Bildu com als “proetarres”. Sense que…
El Govern presidit per Artur Mas l’encerta de ple novament en fer una crida ciutadana a aprofitar l’Onze de Setembre per a reclamar el Pacte Fiscal. Artur Mas no pot tenir més raó: el millor que pot fer “la societat catalana” és centrar tots els seus esforços reivindicatius en dur a terme “pronunciaments explícits a…
A les catalanes i els catalans, quan no estem adormits sota la figuera, mirant-nos el melic amb una atenció obsessiva que mereixeria una millor causa —junt amb els peatges, una de les característiques més definitòries del nostre fet diferencial— ens agrada, o més aviat ens convé, donar sempre la culpa als altres: als de Madrid, si és…
Des de fa una setmana un Maragall —que no és pas poeta— acapara una bona part de les notícies i opinions dels diaris convencionals i digitals. No és, per descomptat, cap novetat, si destaquen per alguna característica els Maragall polítics és precisament per la seva permanent voluntat de no passar mai desapercebuts. Primer fou en…
Sovint s’ha repetit que els polítics viuen al seu món —aïllats a la seva torre d’ivori, prevalent-se de les seves més que generoses dietes—, fent-se només ells amb ells, sense cap mena de contacte amb la realitat quotidiana que viuen aquells que els han escollit. Com si es tractés d’actors i actrius damunt d’un escenari,…
Per fi el nostre Govern ha tingut una idea sensata per a acabar amb la crisi aplicant una retallada que no perjudiqui els innocents: ha eliminat el berenar que rebien cada dia tots els presos de casa nostra. Alguna obscura i desaprofitada eminència de Convergència —o ha estat d’Unió?— ha recordat tot d’una aquells gloriosos…
Un dels més grans intel·lectuals dels darrers cinquanta anys, el peruà-espanyol Mario Vargas Llosa declarà, des del cimal de la seva doble nacionalitat, que el gran càncer de les societats avançades era el nacionalisme. Ell, ferm defensor del cosmopolitisme i de la universalitat, afirmà que la Catalunya que ell havia conegut en temps de la…