Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Anàlisi i orientació literària
Sovint fa la impressió que Esquerra no sigui capaç d’aprendre la lliçó de les successives i cada vegada més devastadores clatellades electorals —degudes principalment a la reedició d’un Tripartit que els havia fet fora del Govern i amb un caire palesament regionalista). Fins i tot ara, quan sembla que ha trobat un camí per evitar…
Hi hagué un temps, no pas gaire llunyà, en el qual semblava que per a poder parlar d’economia era del tot imprescindible ésser-ne acadèmic, una persona amb una sòlida formació en la matèria, aconseguida si era possible en alguna prestigiosa universitat americana. Sense aquestes condicions, resultava impensable que cap persona llega en assumptes econòmics gosés…
La primera lliçó és —o hauria d’ésser— òbvia: el pitjor atac terrorista de la seva història no el provocà cap cèl·lula islamista (cap enemic exterior classificable com els altres), sinó un jove compatriota (un dels seus, doncs). Com ja demostrà l’assassinat d’Isaac Rabin, el fanatisme no és ni ha estat mai patrimoni exclusiu dels altres……
Dimarts va morir, als 99 anys, el periodista i polític Carles Sentís. La major part de la premsa ha preferit no fer cap referència al seu passat franquista o passar-hi de puntetes, donant a aquesta circumstància un to quasi anecdòtic. En el millor dels casos, s’ha esbandit el tema esmentant que era un personatge “conflictiu”…
En el nostre article anterior ens referíem al perill que suposa tractar de convertir les declaracions polítiques —partidistes i interessades: teleològiques— en una nova realitat, més virtual que no pas real. A mesura que la democràcia s’anava consolidant es produí una tendència, com més va més indeturable, a que els partits creïn una realitat ad…
La realitat rebutja la tirania del temps i no acostuma a entendre de calendaris, però sovint la casualitat provoca unes coincidències ben desafortunades. Comentava Antoni Rovira i Virgili a Els darrers dies de la Catalunya Republicana (pàg. 116-118) la infinita tristesa —combinada amb una sensació de ràbia— que li produïa el fet que el revoltat…
Una de les acusacions permanents que ha fet el PSc a Convergència ha estat la d’apropiar-se indegudament del concepte del catalanisme. Històricament, l’encarregat de retreure a CiU, un dia sí, l’altre també, aquest presumpte greuge havia estat el gran Raimon Obiols. Malgrat els seus paupèrrims resultats, el més fidel dels seus èmuls, l’encara més gran…
La reacció dels diputats i diputades catalans davant condemnables fets que comportà fa quinze dies la —errada i erràtica— crida “Aturem el parlament” fou unànime i severa: pretendre impedir-los l’entrada per a participar en el debat dels pressupostos del 2011 era inadmissible, injustificable i intolerable. Com una sola veu, oblidant-se per un dia de les…
Benvolguda Pilar, abans de res dir-te que dec bona part del meu interès pel debat periodístic als articles que llegia en aquell Avui tan plural i ric de ja fa uns quants anys: desats en una vella carpeta encara en conservo un quants, teus, d’en Quim Monzó, de Teresa Pàmies, de Vázquez Montalbán i, sobretot,…
En la seva compareixença pública d’ahir —més que reiterativa, innecessàriament llarga, eufòrica, narcisista i autocomplaent en alguns instants— Felip Puig assegurà, amb la seva contundència, modèstia i objectivitat habitual que es van complir els dos objectius principals que es proposava la intervenció de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra: “Garantir que no s’ocupava i no…