Sovint – més que no ens convindria – els catalans tenim tendència a caure en el victimisme. En deixem dur pel nostre tarannà queixós i ens dediquem a plànyer-nos, en comptes de procurar solucionar els nostres problemes. Si, al damunt, podem donar-ne la culpa a algú altre, millor que millor! El govern de Madrid sempre en té la culpa….
Serà per això que no ens decidim – malgrat el permanent estat d’espoliació i d’humiliació a que ens sotmet l’estat espanyol – a declarar-nos independents? A qui donaríem la culpa, llavors…?
Tanmateix, a en comptades ocasions demostrem el nostre teòric seny i fem un esforç titànic per a valorar allò que tenim de millor. I deixem clar que, quan ens hi posem, ningú no ho fem pas per poc…
Avui n’hem tingut un exemple en el Síndic de Greuges. Fins ara sempre havia pensat –i en alguna ocasió, escrit – que la seva era una presencia testimonial, una mena de cementiri d’elefants polítics, d’aquells que tant agraden al Govern: amb un pressupost i una denominació de primera categoria i unes funcions… de tercera regional Un organisme de paper de fumar més d’aquest govern de la Senyoreta Pepis que és el de la Generalitat…!
M’equivocava… I cal que en faci pública penitència. Amb el seu informe La segregació escolar a Catalunya, ha fet una feina més que excel·lent. Un informe impecable i absolutament imprescindible. Que conté unes anàlisis minucioses i unes conclusions encertadíssimes.
Vegem-ne algunes per tal de comprovar-ho:
>>Com més equitativa sigui la situació dels diferents centres escolars i la distribució dels grups socials, com més homogeneïtat hi hagi entre escoles en la composició social, menys segregació hi haurà.
(…) els centres de titularitat privada han experimentat un impacte més baix de la guetització escolar i una variació més baixa del nombre d’alumnat estranger en els darrers anys (2001-2006).
(…)[Es] constata l’elevada segregació escolar existent a la major part dels municipis de les comarques del Barcelonès i del Baix Llobregat i als principals municipis del camp de Tarragona i de l’àrea del Vallès Occidental i Oriental (…).
(…)Un dels factors que expliquen la localització de la segregació escolar en determinats territoris té a veure amb les polítiques educatives dutes a terme per a la distribució de l’alumnat estranger. (…)[Segregació que] té a veure amb la segregació residencial que pateixen els municipis.
(…)[Les] taules poden de manifest la important diferència existent entre sectors de titularitat pel que fa a l’escolarització de l’alumnat estranger. La majoria d’escoles amb una presència més important de població estrangera són de titularitat pública, mentre que les que en tenen menys són majoritàriament de titularitat privada.>>
Podríem seguir, però creiem que seria tan imprescindible com el mateix informe… El que ho, pot llegir-lo sencer al web d’aquest ombudsman de Liliput.
No sé pas quant ha costat, aquest gloriós informe…, entre d’altres motius perquè se n’ha fet matèria reservada. Però estic segur de que si el Síndic hagués convidat, per exemple, a esmorzar uns quantes mares i pares dels que duem les nostres criatures a qualsevol escola pública de Terrassa, els contribuents catalans ens hauríem estalviat una bona pila de diners…!
Algú pot creure que calgui que un organisme públic es gasti, encara que sigui un cèntim, per a arribar a aquestes conclusions tan elementals? Tan de pati de col·legi? Aviat el Govern crearà un Equip de Savis per a ensenyar-nos com hem de cordar-nos les sabates…!
dimecres, 21 de maig del 2008
PS: Algú em podria explicar a què es deu l’afegit “a Catalunya ”? O hem d’entendre que els nostres diners també podrien haver servit per a estudiar, per posar un exemple qualsevol, la segregació escolar… a Micronèsia?
|
|
