La senyora Rosa Díez, portaveu de UPyD, sembla haver descobert la sopa d’all. Això sí, l’ha descobert al plat dels nacionalismos periféricos, no pas a la del seu nacionalismo único…
En una ronda de preguntes al govern espanyol, va descobrir, tot d’una, i després d’una anàlisi aprofundida, sense prejudicis ni partits presos, basada en dades estadístiques objectives que el seu idioma, l’espanyol, està «discriminat i marginat» a Catalunya, al País Valencià, a Euskadi i a Ses Illes.
L’evidència de les dades en que basa la seva anàlisi es posa de palesament de manifest quan certifica que «a la televisió pública catalana i a la valenciana no hi ha ni una sola hora de castellà». Té tota la raó: ni a TV3 ni a Canal 9 no hi ha —ni hi pot haver— ni una sola hora en espanyol…, ni tampoc en català-valencià! Ni n’hi ha ni n’hi pot haver: només s’hi emeten hores el dia de cap d’any! I, per ara, els campanars catalans i valencians no són partidaris del genocidi cultural! Però, com adverteix la Sra. Díez, tot arribarà… Fins les hores pretenen desmembrar l’Estat espanyol…!
Ara bé, si a temps d’emissió ens referim, no podem més que donar-li la raó, tot recomanant-li que ho denunciï amb la màxima celeritat a les Nacions Unides, no fos cas que la desprotegida i minoritària llengua espanyola acabi desapareixent, davant l’amenaça genocida de l’omnipresent llengua catalano-valenciana…! Ja ho tenen, això, les llengües imperialistes: posen el perill les minoritàries —i, encara més, les minoritzades!
A Canal 9 un estudi de la consultora Ernst & Young confirma a bastament les observacions de la diputada no-nacionalista: l’any 2006 va emetre 3.794 hores en valencià i 3.655 en castellà! O el que és el mateix: només un 49.07 % de les emissions foren en espanyol…! On anirem a parar, amb aquesta voluntat exterminadora?
El que succeeix a TV3 també és totalment inadmissible: no només es prohibeix, explícitament, parlar a qualsevol convidat parlar-hi en espanyol, sinó que, si s’hi cola una notícia en que algú comet la irresponsabilitat de parlar-hi, el subtitulen. Ho vam poder comprovar el passat dilluns al debat de l’Àgora que tractava la crisi del PP —aquest partit que la Sra. Díez considera còmplice dels independentistes— on ni un sol dels convidats va emprar el català!
No pas com ocorre a les televisions públiques i privades espanyoles on mai no se subtitula quan hi apareix algú parlant en euskera, en gallec o català…!
Per tot plegat, comprenc que s’ho hagi pres tan a pit. Potser deu tenir migranya i tot. Per això, des d’aquest nordeste peninsular irredempt, se m’ha acudit d’enviar-li una píndola de paracetamol. Me n’he anat corrents a la farmàcia i l’he demanada. M’ha costat un xic, perquè he tingut la mala sort de trobar-hi l’única dependenta de tot Catalunya que no practica el genocidi lingüístic espanyol, i no em volia atendre si «no le hablaba en cristiano».
Tot seguit, m’he volgut assegurar que el paracetamol estava indicat per a la migranya. Tampoc he tingut sort, aquesta vegada. També he anat a encertar l’únic específic que venen al Principat que no estava escrit íntegrament i exclusiva en català! Ja és mala sort, ja!
He volgut consultar-ho a internet. A la pàgina del Ministerio de Sanidad, he tornat a estar desafortunat: alguns títols sí són en català però la informació… només l’ofereixen en espanyol. De nou he tornat a encertar l’única pàgina ministerial que no té versió en català-valencia…
Amb la meva voluntat de seguir ajudant a la Sra. Díez, sempre tan preocupada per la discriminació de les llengües i per la manca de llibertat que això suposa, he cercat la pàgina del Defensor del Pueblo, a fi de denunciar aquesta exclusió. Encara he tingut més mala fortuna: en aquest cas ni els títols no són en els altres idiomes co-oficials de l’Estat Espanyol…
Amb tot, he pensat que podria enviar-li el paracetamol a la Sra. diputada. Com que ella és plurilingüe, segur que n’entendrà el prospecte i s’assegurarà de no equivocar-se. No pas com els provincians catalans, que podem morir emmetzinats per no comprendre’n ni el prospecte ni les indicacions.
He trucat, doncs a l’agència de logística més important de l’Estat. Hi haurà una conspiració, a Catalunya, per a camuflar la realitat de la persecució implacable de l’espanyol? Tot i que trucava a una central catalana, m’han exigit, amb no gaire bones maneres: «¡A mi me habla en español, si quiere que le atienda!>>.
He pensat que era impossible que els d’aquella famosa agència de transports no sabessin que, vivint al Principat, la seva obligació era la de participar activament en l’exterminació de pobre idioma l’espanyol.
Ho he provat de nou amb un parell d’agències més. Sorprenentment, he obtingut el mateix missatge: si no m’hi dirigia en espanyol, no em pensaven atendre…!
Així doncs, em temo que la Sra. Díez s’haurà de quedar sense la medicació que li volia enviar per culpa d’aquesta minoria desinformada que, tot i viure a casa nostra, no té constància de la realitat que tan bé coneix la Sra. Díez des de Madrid: que l’espanyol està severament prohibit, perseguit i discriminat a Catalunya…!
divendres, 6 de juny del mmviii
© Xavier Serrahima 2008
[download#338#image]
|
|
