Esperit olímpic

Si t'agrada, comparteix-ho!

Aquests dies d’estiu en que sembla que no hi hagi lloc més que per als Jocs Olímpics i els seves gestes esportives – o n’hauríem de dir farmaco-esportives? – de tard en tard els diaris obren escletxes per a notícies d’altra mena. Algunes d’elles mereixerien ésser premiades amb medalles…

Per exemple, les declaracions de l’eximi president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol, Francisco Hernando, defensant la reinstauració de les condemnes a cadena perpètua. Segons aquest bon home – recordem-ho, màxima autoritat judicial espanyola, junt amb el President del Tribunal Constitucional…! – això no contradiu la sagrada i immaculada Constitución!

Si no fos qui és, si no ostentés el càrrec que ostenta, gosaríem posar-ho en dubte.. I més si considerem que l’article que es refereix a les penes de presó s’inclou en la secció de drets fonamentals i, per tant, es troba especialment garantit i protegit… L’article 25.2 de la llei de lleis espanyola estableix, literalment que “Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estaran orientades cap a la reeducació i reinserció social…”

A quina societat s’ha de reinserir, doncs, aquell a qui condemnen a cadena perpètua? A la societat penitenciària?

Des d’un punt de vista de la doctrina legal, la seva argumentació no sembla tenir cap mena de fonament: com cassa, jurídicament, l’objectiu constitucional de la rehabilitació amb la condemna a presó de per vida? En aquest cas, més que de forçar la interpretació de la Constitución, hauríem de parlar de vulnerar-la…

És clar que tot té una explicació, en aquesta vida… Tant centrar-nos en l’esperit de germanor i de netedat democràtica dels Jocs Beijing potser han fet distreure a l’amic Herrando: en comptes de prendre com a base la constitució espanyola, deu haver consultat el modèlic codi penal xinès… Aquest codi que apareix, any rere any, amb lletres d’or a les llistes d’Amnistia Internacional! En ell si que es contempla la possibilitat de condemnar els seus ciutadans a penes de cadena perpètua. De fet, també s’hi preveu la pena capital…

Posat a demanar, perquè no fem una passa endavant més i ens plantegem la seva aplicació a l’estat espanyol? Ben segur que la pena de mort tampoc no està en absolut en contradicció amb la voluntat constitucional de rehabilitació del condemnat, oi? El condemnat sempre tindrà la darrera possibilitat de reinserir-se a la societat… funerària que li correspongui!

dilluns, 18 d’agost del 2008

 

[download#120#image]

Loading

Author: Xavier Serrahima

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *