Des de fa una bona pila d’anys, tots els partits que han format part del Govern i aquells que l’han recolzat han estat tractant d’aconseguir les transformacions necessàries per tal de situar el sistema educatiu català al nivell que es mereix, sense sortir-se’n…
Per contra, el PP n’ha tingut prou amb pensar-hi un xic per a trobar-hi la solució. En realitat, potser tampoc ni els hagi calgut cavil·lar-hi gaire: n’han tingut prou amb fer una trucada als seus capitostos de Madrid i demanar-los la recepta.
La sensacional solució, que eliminarà d’una vegada per totes el munt de dèficits i problemes que arrossega el sistema educatiu des de fa dècades, que acabarà amb l’etern enfrontament entre administració i sindicats de mestres, permetent alhora assolir uns nivells de coneixements anivellats amb la fins ara incomparable Finlàndia, és ben senzilla… No s’entén com és possible que a ningú no se li havia pas acudit encara…!
Cal suposar que el problema és que als catalans, tots solets, bètzols com som, no se’ns pot acudir cap idea bona. Ens cal recórrer a l’estat espanyol, aquest gresol permanent d’intel·ligència i imaginació. Si, al damunt, encertem a acudir a les fonts més fondes, a l’arrel del bastión de occidente, encara resulta més fàcil obtenir la solució definitiva a qualsevol problema, per més greu i irresoluble que ens pugui semblar als obtusos catalans – i als sempre limitats perifèrics en general…
La miraculosa proposta va ésser presentada en roda de premsa per la flamant nova presidenta del PPC – que va guanyar el seu càrrec, curiosament, tot i ésser la candidata oficial promoguda des de la seu central – Alícia Sánchez-Camacho. La seva solució màgica no pot ésser més senzilla ni efectiva! Consisteix, simplement, en que cada centre escolar pugui definir “el seu propi projecte lingüístic” i que cada família pugui portar els seus fills “al col·legi públic o concertat que desitgi, encara que no estigui a prop del seu domicili”.
Com no se li havia acudit a ningú, fins ara? Com s’ha perdut tant de temps proposant nous sistemes i noves propostes metodològiques, com ha gosat algú plantejar si era necessària una major autonomia dels centres, una millor selecció del professorat o alguna altra millora conceptual?
Els catalans ni aigua al mar, no hi trobaríem! Com ens agrada embolicar la troca! Si no podia ésser més senzilla, la solució: una vegada la llengua universal, la famosa lengua de todos, es converteixi en vehicular a totes les escoles de Catalunya, el nivell educatiu farà un immens salt qualitatiu endavant! Se situarà, automàticament, a primera línia europea i mundial. S’esvairan, en un no-res, tots els dèficits i mancances del nostre provincià model educatiu…
La solució no pot ésser més simple: només cal eliminar la metàstasi que podreix i inutilitza el teixit educatiu del nostre país: la nosa del català! Mercès, Alícia, per treure’ns la vena atàvica dels ulls i permetre’ns que la llum universalitzadora ens il·lumini…!
dijous, 13 de novembre del 2008
[download#118#image]
