El repte més gran que té el periodisme dels nostres dies és, sens dubte, el d’aconseguir separar la informació de l’opinió. Però en té un altre quasi igual d’important: defugir convertir la informació en un mer espectacle, que cerca més l’augment de lectors que no la qualitat periodística. És per això que s’agraeix el coratge del regidor de Turisme de l’Ajuntament de Salou, Alberto del Hierro, criticant la premsa per les notícies aparegudes darrerament sobre el Saloufest, remarcant que “sembla que hi hagi una ma negra darrera de tot plegat que intenti fer mal a la bona feina que s’està desenvolupant des del sector turístic de Salou”.
La seva justificada indignació i la de l’ajuntament cresqué encara més quan el Conseller Huguet advertí que l’oferta de lleure basada en la possibilitat de “rebentar preus” suposava un gran risc per a qualsevol població turística, ja que “això finalment es paga car”. Fins i tot va deixar entreveure que aquest tipus de vacances podien posar en perill la certificació d’aquesta localitat de la Costa Daurada com a destinació de Turisme Familiar. Una possibilitat que seria gravíssima per a l’economia de la zona, més encara quan fou la primera població del nostre país en rebre aquest tipus d’acreditació.
Els responsables de l’ajuntament de Salou no poden tenir més raó: com se’ls acut als periodistes, sempre tan àvids de notícies impactants i d’exclusives tergiversades, magnificar uns fets tan insignificants com els que es van produir els darrers dies? Fets definits pel comunicat del consistori com a “incidents sense gravetat que poden considerar-se dins els límits de la perfecta normalitat” i com a unes simples “anècdotes nocturnes”.
Res no pot ésser més natural, doncs, que expressin la seva indignació per una “praxis periodística que pot provocar perjudicis a la imatge de Salou i a la seva industria turística”. Tan sols a algun irresponsable se li podria passar pel magí negar que tenen la raó i la veritat al seu costat! Com se li pot acudir a algun d’aquesta illetrats i analfabets periodistes —que no han fet més que dedicar quatre o cinc anys de la seva vida a formar-se professionalment en una de les nostres Universitats— posar en dubte les innegables virtuts culturals, socials i esportives d’un esdeveniment tan enriquidor com aquesta trobada de joves esportistes? Com se’ls hi pot acudir centrar-se únicament en algunes “insignificants i anecdòtiques” escenes nocturnes poc edificants, en comptes de destacar la seva vessant eminentment esportiva i saludable?
Que no se n’adonen, pobres informadors ignorants, que el nom de la trobada no pot ésser més aclaridor? Si el que cerquessin els seus promotors fos destacar el seu aspecte festiu o incentivar la disbauxa nocturna, ben segur que no l’haurien denominat SalouOlympics ni SalouSports… Segurament haurien escollit un nom més identificador com —per dir-ne algun— Saloufest! Un nom que no deixés cap dubte sobre quina era la finalitat de la celebració.
Amb tot, els periodistes han seguit sembrant zitzània, entestant-se en descriure l’activitat destacant només les seves connotacions negatives. Perjudicant, no tan sols a la imatge de la població i al turisme de qualitat que genera, sinó també al mateix promotor de la competició festiva… Fins a tal punt que s’han vist obligats a eliminar un text d’esperit olímpic i participatiu que apareixia uns dies enrere al seu web: “Un pub, un club, un altre club. Un noi vestit de Power Ranger bevent d’una sabata. Un altre club. Un guàrdia de seguretat que et persegueix, mentre fuges despullat de la piscina de l’Hotel”.
Això sí, per donar-li la raó a l’ajuntament de Salou i demostrar diàfanament el caràcter esportiu de la Saloufest, han considerat adient mantenir aquest altre: “L’emoció i l’expectativa de la millor nit de la teva vida flotant al voltant del teu cap i els records d’un dia increïble d’esport al sol espanyol i una trobada estranya en un ascensor amb dues noies vestides com Umpa-lupes la nit anterior”. Acompanyades d’unes imatges que posen de manifest com arriben a ésser 
malpensats alguns mitjans de comunicació en posar en entredit el tarannà inqüestionablement competitiu de la celebració… Ni el més insensat dels redactors podria mal interpretar-les.
Amb totes aquestes dades al seu abast, no s’entén com és possible que alguns periodistes siguin capaços de fer tan i tan malament la seva feina i d’incomplir tan greument el seu codi deontològic, oferint una visió tan esbiaixada i allunyada de la realitat…!
divendres, 9 d’abril del mmx
© Xavier Serrahima 201o
|
Comparteix
|
Publicat al Opinió Nacional, l’11 d’abril del 2o1o
