Massa sovint fa la impressió que els tertulians televisius i radiofònics, els politòlegs i els articulistes duem a terme anàlisis sobre un món paral·lel que res té a veure amb la realitat. Un món, si fa no fa, tan llunyà com aquell en el qual viuen els nostres representants polítics, amb unes dietes parlamentàries de transport més que generosos que els permeten comprar un cotxe nou cada any.
D’un temps ençà, alguns comentaristes polítics de casa nostra hem posat èmfasi en la conveniència que els socialistes catalans creïn un grup propi al congrés, a fi de fer més visible la seva personalitat i no quedar diluïts en la maregassa unionista del PSOE. Entre d’altres raons, per a evitar la inconseqüent incoherència que votin a Madrid en contra del que han votat poc abans a Barcelona i posin de manifest que els 25 del PSC —que ja veurem si arriben a 15 d’aquí a quatre dies…— no són més que una ben poc dissimulada marca blanca del PSOE.
Aquest teòric debat, que tindria com a defensor el cada cop més bandejat sector català del PSC (encapçalat per Ernest Maragall i Antoni Castells, entre d’altres), no passà de temptativa en la seva darrera ponència política. Se n’encarregà José Zaragoza, assegurant que era absurd parlar de l’existència de dos sectors dins del seu partit, un de caire més regionalista i un de més nacional, car “el PSC és un partit catalanista”. O, més exactament, segons aquella definició que és tan grata a l’incombustible Joan Ferran, “som catalanistes però no nacionalistes”. La paradoxa i l’oxímoron convertides en insostenibles consignes polítiques.
Per si encara restaven dubtes sobre una existència mínimament independent del PSC, la campanya ideada pel seu secretari d’organització els ha esvaït tots. Per al socialisme català —“catalanista però no nacionalista”— no tan sols no existeix el PSC, sinó que ni tan sols cal fer esment a la seva presumpta candidata —i frustrada candidata del PSOE (“espanyol però també espanyolista”)—, Carme Cachón: “Per a Catalunya (com per a Andalusia, Extremadura o el principat d’Astúries) no és el mateix Rubalcaba que Rajoy”.
dijous, 20 d’octubre del mmxi
© Xavier Serrahima 2011
Publicat a Diari Maresme, el 20 d’octubre del 2011
|
Comparteix
|
