* ¿Havia arribat al sofisma de totes les dones que concilien l’amor envers els fills amb la mentida conjugal?
(© Sibilla Aleramo, Una dona, Adesiara Editorial, 2013, pàg. 85)
* Després ens adonem que cada nova acció veritablement essencial que fem no ens produeix desconcert, perquè la part més íntima de nosaltres mateixos ja havia estat advertida.
(© Sibilla Aleramo, Una dona, Adesiara Editorial, 2013, pàg. 112)
* Les dones mai no són insensibles a les manifestacions místiques…
(© Sibilla Aleramo, Una dona, Adesiara Editorial, 2013, pàg. 157)
* El geni només és etern quan el seu llenguatge és, d’una manera infal·lible, un testimoni de la humilitat i la dignitat humana.
(© Sibilla Aleramo, Una dona, Adesiara Editorial, 2013, pàg. 210)
