* El més important d’una filosofia literària és el ressò que provoca.
(© Joan-Carles Mèlich, La prosa de la vida, Fragmenta Editorial, 2016, pàg. 11)
* L’avorriment és el buit que ens envaeix el cos.
(© Joan-Carles Mèlich, La prosa de la vida, Fragmenta Editorial, 2016, pàg. 29)
* La maldat […] sobretot habita en la indiferència.
(© Joan-Carles Mèlich, La prosa de la vida, Fragmenta Editorial, 2016, pàg. 42)
* En tota moral hi ha una negació del singular, del nom propi.
(© Joan-Carles Mèlich, La prosa de la vida, Fragmenta Editorial, 2016, pàg. 63)
* Viure en la prosa és no saber on anar i, tanmateix, anar-hi.
(© Joan-Carles Mèlich, La prosa de la vida, Fragmenta Editorial, 2016, pàg. 82)
* Si no estic disposat a aprendre no tinc dret a ensenyar.
(© Joan-Carles Mèlich, La prosa de la vida, Fragmenta Editorial, 2016, pàg. 84)
* Un jo sense transformació, un jo sòlid, estable i coherent, és un fanàtic.
(© Joan-Carles Mèlich, La prosa de la vida, Fragmenta Editorial, 2016, pàg. 93)
* No tenim temps per allò que demana temps.
(© Joan-Carles Mèlich, La prosa de la vida, Fragmenta Editorial, 2016, pàg. 96)
* En un món en el qual tot té el mateix significat, res no significa res.
(© Joan-Carles Mèlich, La prosa de la vida, Fragmenta Editorial, 2016, pàg. 100)
