Hi havia una vegada, en un país molt i molt llunyà, perfilat per les muntanyes a una banda i per la mar a l’altra, un bou i un brau que eren amics des de ben infants. Tot i que s’havien criat junts la vida els havia separats. L’un anà a parar a la Gran Ciutat, la capital del regne. L’altre, a les Terres del Sud —també anomenades Terres del Gebre pel seu clima humit.
Un bon dia es trobaren. El brau, li explicà al seu amic que estaven d’enhorabona, ja que el dilecte Consell de Savis del monarca, després dels més aprofundits estudis havien arribat a la eminent conclusió que “Els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari, els quals han de rebre el tracte que, atenent bàsicament les necessitats etològiques, en procuri el benestar.”
—Certament —no pogué evitar de respondre-li el bou, amb sornegueria—, cal estar dotat d’una intel·ligència indiscutiblement fora de mida, per determinar que els animals som “éssers vius”, que tenim “sensibilitat física” i “moviment voluntari”! Qui podria pensar, només veient-nos, que som vius, que tenim sensibilitat i ens movem per nosaltres mateixos?
— Però això no és tot… —prosseguia el brau—, també han decidit prohibir per llei que als animals se’ns pugui “maltractar, agredir físicament o sotmetre’ns a qualsevol altra pràctica que ens produeixi sofriments o danys físics o psicològics.” Sens dubte som afortunats en viure en un dels països més avançats del Vell Continent! Un d’aquells on el seny i el raonament s’imposen a la brutalitat i a la irracionalitat dels costums i tradicions…
—Això significa, bon amic —li demanà el bou—, que ja no haurem de patir mai més, com ho hem fet des de fa tant de temps, davant la possibilitat que els humans del regne converteixin el nostre sofriment en un espectacle?
—Per descomptat! Com pots pensar que els homes, aquests animals superiors, els únics que estan dotats de racionalitat, poguessin ésser tan incoherents com per impedir el maltracte als animals però permetre aquests espectacles tan denigrants on les pobres bèsties som vilment escarnides i torturades, i fins i tot mortes, tan sols per acontentar uns quants espectadors? La llei ho diu ben clar: “Es prohibeix l’ús d’animals en baralles i en espectacles o d’altres activitats si els poden ocasionar sofriment o poden ser objecte de burles o tractaments antinaturals, o bé si poden ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen.”
—Ja era hora! Per fi han demostrat la seva superioritat espiritual! Al·leluia! Tu, que vius a la Gran Ciutat, ja no hauràs de témer que la teva vida acabi tot d’una en una cursa de braus…
—I tant que no…! Fins fa no pas gaire, una excepció permetia les corridas, però, afortunadament, el Consell de Savis rectifica i, des de fa un parell de mesos, la llei prohibeix, també, “Les corrides de toros i els espectacles amb toros que incloguin la mort de l’animal i l’aplicació de les sorts de la pica, de les banderilles i de l’estoc, i també els espectacles taurins de qualsevol modalitat que tinguin lloc dins o fora de les places de toros...”
—Quanta raó tens: quin goig, viure en un regne civilitzat, on es prohibeixen les curses de braus i els correbous…
—Ehem…, Ehem… —balbucejava el brau— em temo que els correbous no… Pel que sembla, el Consell de Savis ha determinat que en ells no s’hi ocasiona “sofriment” ni els bous sou “objecte de burles o tractaments antinaturals”. Ni tan sols en la modalitat del “bou embolat” on, segons la Preposició de Llei recentment aprovada, se us deixa anar “en una plaça o carrers tancats” col·locant-vos “una estructura metàl·lica a cada banya, i dues boles amb foc a la seva part superior”.
—Bravo per la coherència del Consell de Savis! —exclamava el bou— I per quina raó les corridas es prohibeixen i els correbous no?
—Segons el seu criteri excels i infal·lible, perquè en un cas el teòric espectacle comporta la mort de l’animal i en l’altre no…
—Que no saben que el patiment en ocasions pot ésser pitjor que la mort? I encara gosen denominar-se homo sapiens?
divendres, 24 de setembre del mmx
© Cesc Serrahima 2o1o
